martes, enero 06, 2009

Blocaire invisible 2008



La meva amiga invisible és l'autora del blog Sol Solet.



Es tractava d'un blog que no coneixia i en anar-lo llegint he descobert una persona fantàstica. M'han entrat moltes ganes de fer un cafè amb ella, trobo que trobaríem molts temes de què parlar ben interessants. Amb les idees clares, sense pèls a la llengua, mestra de professió, feliç amb el seu marit i les seves dues filles.




Quin regal podria agradar-li?




Vaig pensar en dedicar-li una cançó i cantar-se-la en un video, però els mitjans tècnics i jo no som precisament amics... Potser una cançó infantil en honor a tota la seva vida dedicada a l'escola?







Vaig pensar en regalar-li un ram de flors que que tant alegra una casa...







Després vaig trobar un penjoll ideal per a ella que és tan lluminosa...






Donant voltes al tema de la cançó novament... Sens dubte una d'en Lluís Llach seria del tot adequada o d'algun altre cantautor català... I tot rumiant em vaig enrecordar d'una interpretació molt particular d'un tema d'en Serrat de la qual disposo d'un enregistrament.


Com a gran persona que ets, Raquel, no dubto que tens un boníssim sentit de l'humor. Així que aquí tens el meu regal: "Paraules d'amor"



Disculpeu la mala qualitat de la imatge. És un video gravat amb la càmera d'un mòbil en un escenari improvisat d'una ciutat estrangera on resideixo per qüestions de feina de tant en tant... Aquesta és una cançó universal i allà on la canteu triomfareu, fins i tot a qualsevol garito madrileny...




Poseu atenció a partir del minut i mig on la cançó dona un tomb inesperat!!







video