"Desechad tristezas y melancolías. La vida es amable, tiene pocos días y tan sólo ahora la hemos de gozar"
Federico García Lorca
Aquesta nit no hi ha revetlla. És dur viure a la capital del reino. Com m'hauria agradat trobar cues a tots els forns, persones pel carrer atrafegades amb coques sota el braç o fins i tot esquivar els gamberros que tiren petards a tota hora espantant iaies i gossos atemorits. Un altre disgust a afegir a la Lliga que l'equip merengue guanyava fa pocs dies. Aquí una que passa del futbol va haver de viure com ho celebraven!
Quina trista entrada d'estiu. La comunitat catalana pretenia celebrar Sant Joan, fer conèixer la nostra cultura als companys autòctons devots de "La verbena de la Paloma". Hauria estat una revetlla clandestina i descafeïnada, l'endemà diumenge fem la nostra primera funció amb públic que ha pagat les seves entrades i la nostra professionalitat no ens hauria permès desfasar com toca. Amb el cansament i el desordre d'aquests últims dies i sense un fi de festa a la platja amb bany improvisat ho hem deixat estar.
Per no caure en una tremenda depressió, l'obrera de l'espectacle acaba d'anar a comprar-se un vestido petardo per aquesta nit, mai se sap. Si no hi ha coca, ni cava, ni coets, ni foguera, ni platja... almenys estrenaré vestit!
Federico García Lorca
Aquesta nit no hi ha revetlla. És dur viure a la capital del reino. Com m'hauria agradat trobar cues a tots els forns, persones pel carrer atrafegades amb coques sota el braç o fins i tot esquivar els gamberros que tiren petards a tota hora espantant iaies i gossos atemorits. Un altre disgust a afegir a la Lliga que l'equip merengue guanyava fa pocs dies. Aquí una que passa del futbol va haver de viure com ho celebraven!
Quina trista entrada d'estiu. La comunitat catalana pretenia celebrar Sant Joan, fer conèixer la nostra cultura als companys autòctons devots de "La verbena de la Paloma". Hauria estat una revetlla clandestina i descafeïnada, l'endemà diumenge fem la nostra primera funció amb públic que ha pagat les seves entrades i la nostra professionalitat no ens hauria permès desfasar com toca. Amb el cansament i el desordre d'aquests últims dies i sense un fi de festa a la platja amb bany improvisat ho hem deixat estar.
Per no caure en una tremenda depressió, l'obrera de l'espectacle acaba d'anar a comprar-se un vestido petardo per aquesta nit, mai se sap. Si no hi ha coca, ni cava, ni coets, ni foguera, ni platja... almenys estrenaré vestit!
5 comentarios:
Després de l'estrena amb públic confio en que hagis tirat petards d'alegria amb el teu vestit nou. Ja ens explicaràs com ha anat.
L'adjectiu "petardo" per a un vestit em fa una mica de por. Sort que "ojos que no ven"...
Mira, tants petards al final cansa. Amb l'excusa de la revetlla els gamberros campen arreu llençant petards i vomitant a les platges. Sant Joan ja no és el que era. La màgia ha desaparegut. I les fogueres..
Vestido petardo??,oiiiiii nena, quin tipus de vestit es aquest??, que posaras alguna fotico???? :-)
Un petonas ben dolcet guapisima!!!!!!
El vestit "petardo" va causar sensació!! I no va resultar gens car, deu ser de poca qualitat i en 4 rentades es desintegrarà. El millor de tot va ser l'afalac de l'Antonio el figurinista que ha guanyat dos premis Max per vestuari. Tant de bo trobi un altre vestit (no cal q sigui petardo) per la festa del dia de l'estrena!!
Finalment vam tenir revetlla gràcies a la coca i al cava q improvisadament uns compis van portar. I amb fi de festa a la madrilenya: saltant fogueres al Parc de "las Vistillas" on ja vaig arribar molt perjudicada... I aquella mateixa nit fèiem funció!!!
Ja t'imagino! Et vam trobar a faltar a la revetlla del terrat de can Fredi. Però ja saps que a la una el professor Penyacarbassa ens va enviar cap a casa. Va ser la revetlla més curta per a la nit més curta. Ara, això sí: coets, coca i vinya esmeralda.
Publicar un comentario