Ralph Waldo Emerson
Estrany és anar a Barcelona de permís i no deure visita a l'amiga de turno que acaba de parir. La Melena rinxolada amb més èxit del barri és l'última que s'ha apuntat al Club de "Mamà-prop-dels-40". M'obre la porta en pijama, una cua mal feta, una cara ullerosa que espanta i música de Mozart de fons, del CD "Música para tu bebé" que acotxa el petit D.
La Rínxols va ser la típica tía buena que va aprofitar per lligar i follar-se tots els exemplars de mascle més o menys interessants que va trobar. Entre rotllo i història la seva llarga cabellera tenia algun nòvio fixe de poca durada. Un dia, per necessitat, se'n va anar a viure amb el noi que feia poques setmanes havia conegut a una disco. I aquell últim ligue, és ara el pare del seu fill.
Ella seria un exemple de llibre. La típica dona pels volts dels 35 en la crisi de parella dels 7 anys. Té molts dubtes sobre la seva relació, se sent atreta per altres homes però no és infidel, no sap cap a on conduir la seva vida, li aterra el panorama de trobar-se sola en el món... Incapaç de prendre cap decisió posa solució als seus dubtes existencials portant una criatura al món.
"Tot el dia mamant i plorant, mamant i plorant... em sento com una teta gegant... I no hi ha manera de dormir... No tinc temps per res..." Sempre el mateix discurs, sempre t'agraeixen els Nenucos o el pijama que no calia que els portessis, i sempre volen que expliquis tu les teves novetats... perquè elles només poden parlar-te de bolquers i biberons... El petit D esclata en un plor rondinaire, no pot permetre que oblidem que ell és i serà per sempre més el centre de l'univers. "Ho veus? Ni cinc minuts de tranquil.litat..." El treu del bressol i me'l col.loca als braços i penso que és preciós i que mai em cansaria de mirar-lo. "Vinga mamar i plorar... No puc fer res... No tinc vida..."
El gran D. torna de treballar i fa entrada triomfal amb traje i corbata i clenxa ben feta però amb aquelles ulleres que delaten la condició recent estrenada de pare. El seu fill va néixer pocs dies abans que s'aprovés la Llei d'Igualtat i ell no s'ha pogut beneficiar del nou permís de 15 dies de paternitat. Té son i gana i el més calent és a l'aigüera.
"Ja me n'anava..." Em conviden a dinar però no puc quedar-me (ni vull!), m'ofereixo a preparar-lo però la sra. de D confia que el ben clenxinat gran D que encara no s'ha atrevit a canviar ni un sol bolquer, sàpiga posar la pasta a bullir.
És fantàstic visitar una amiga-mare-recent en plena depre post-part. El seu atac de sinceritat és el millor anticonceptiu per a una obrera de l'espectacle a qui se li desperta en menys de cinc minuts l'instint maternal. M'anima molt a seguir amb la meva vida de puta madrilenya.
5 comentarios:
Quan es queixen els dius: dona'l en adopció, segur que no es queixa més davant teu!
Potser has fet una visió massa negativa de la maternitat. Tot són èpoques. D'aquí poc la Rínxols podrà guadir d¡un nen més grandet. Després diuen que l'adolescència també és fotudeta, i després torna a venir una bona època
No era la meva intenció donar una visió negativa, ni molt menys. Només q em va xocar la sinceritat d'una dona encantada de ser mare, q li cau la bava amb el seu bebè, però q inevitablement no tot són flors i violes...
Today I feel so ashamed by hearing latest news that I just wanted to send to you, family and friends, some important facts about a concrete idiot person. Excuse me for the english idiom, i am being translated.
Maybe you know him or you dont know him (ask her
Aquest post sembla una escena d'una obra de teatre. M'ha agradat molt.
(Crec que el flan marky marky et proposa que deixis de fer de puta per portar una criatura al món. El francès l'entenc bastant bé).
Publicar un comentario