"La violència és l'últim refugi de l'incompetent"Isaac Asimov
Avui he protagonitzat un atac de violència indiscriminada. Una actuació amb premeditació i traïdoria. La pobra víctima mortal ha estat un dels objectes que més estimo.
Ho he fet per ell. Li he evitat el trasbals del viatge a l'hospital madrileny, que el remenessin, l'arreglessin de qualsevol manera i el forcessin a tornar a treballar. Mort digna per al meu mòbil vell i capritxós que quan li dona la gana es col.lapsa i deixa de funcionar. Que reposi en pau.
He seguit les recomanacions de la dependenta del Phone House. "Si vos no querés que te reparen el celular... rompelo..." I enmig del carrer a plena llum del dia, he llençat amb totes les meves forces el mòbil a terra després d'haver-lo colpejat contra un fanal com una posseïda. No hauria suportat realitzar tan cruel atac en la intimitat. Poc m'ha importat que la gent hagi pensat que aquella dona, aparentment normal, estava completament sonada. Per sort ningú ha avisat la policia i el jovenet del Parte de siniestro sense demanar explicacions ha apuntat "Irreparable" i m'ha promès que em donaria un mòbil nou.Ho confesso. He sentit plaer en destrossar el meu acompanyant més fidel. A partir d'ara, no sé si seré capaç de reprimir els meus instints assassins. Per si de cas, no em provoqueu.
9 comentarios:
N'he pres deguda nota. Per si de cas, no et provocaré...
I ara, mentre no arribi nou acompanyant estàs sense cel·lular?? Si és així ja ens explicaràs l'experiència!
Viure sense mòbil? Impossible! A mi m'hi va la feina. Vaig tornar a la botiga de l'argentina perquè em deixés un mòbil de préstec mentre no em donen el nou. Em van fer esperar gairebé mitja hora. Una mica més i faig tard al Liceu! (Era un assumpte d'extrema importància)
compte, alatrencada!!! és d'aquelles activitats que quan ho has provat... no pots parar!!!!
petons i llepades cel·lulars!!!
Un bon exerccic anti estress, i que més d'un cop s'hauria de fer, sense esperar que s'espatlli.
És una bona història per explicar al nou company de pis...
"És que jo, quan em falla el mòbil o no em deixen el comandament de la tele, perdo el control..." :-))))
Destralera. Ho vaig pensar quan et vaig conèixer: "aquesta persona sembla pacífica, però en realitat és una destralera". :-)
T'hauras quedat descansant, aixó es como fotre un crit i quedar-se tant ample.
Petons
Em vaig quedar molt a gust, Nosotras mismas. Tantes vegades que l'hauria estampat contra la paret! Recomenable per a tothom. I tant, J. M. Tibau.
Jo destralera? Sí sóc totalment inofensiva, oi Paseante?
Ai, Chat... Millor no li explico al meu nou company de pis. Amb els meus cants ja en té prou, per ara.
bon dia, alatrencada
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar
Publicar un comentario