"Que mengin pastissos"(Quan li van dir que el poble no tenia pa per a menjar)
Maria Antonieta
Tinc una amiga que es casa. Em fa il.lusió perquè és la primera de la colla que decideix firmar un paper on diu que s'estima a una altra persona. Ja era hora. Fins ara, tots decideixen anar-se'n a viure junts i en pecat. Tenim bodorrio!
Primer casament oficial i temo que tot seran baixes. És el risc que corres quan et fas amic de la faràndula. Vaig patir força temps perquè tenia assaig previst al Liceu (i qualsevol se'l salta). Com li explicava a la núvia que la seva amiga no cantaria al seu casament?? La Marítima no sap si es podrà escaquejar de l'assaig del nou musical i amenaça a deixar-me tirada en els duos que hem de cantar. Ja em veig improvisant a última hora. L'actor té funció a la tarda i marxarà tot just després del pica-pica. I el músic també ho té cru. No li donaran festa per Tots Sants, dia que un violinista de funerals més feina té de tot l'any. I per a rematar-ho, tenim els Follett que acaben de portar una criatura al món. Esperem que aquell dia no els sorgeixin complicacions.
La colla del nuvi, en canvi, s'ho està currant. I molt. Que si organitzen això, allò... Per a calmar la meva mala consciència col.laboro a la seva revista. Aquí teniu la historieta dedicada a la flamant núvia.
M'he inspirat en una frase seva que va dir un dia que se sentia poca cosa: "Em sento com una molla de pa".
Voldria explicar-vos la història d’una molla de pa. No pretenc relatar la vida poc interessant i avorrida d'una molla de pa qualsevol. Ni molt menys. La nostra protagonista és la molla de pa més genuïna i autèntica amb qui podríeu haver ensopegat. No es es va desgranar d'una cruixent baguette francesa, ni d'un pa de pita oriental, ni era llavor de sèsam d'una bagel... Ella era una molla d'un pa de pagès ben nostrat!
Filla de la generació del 75, va triar un dia molt especial per a venir al món: el 20-N. El gran Forner creador va reemplaçar el ranci Paquito per una innocent molleta de pa! Durant la seva infantesa va mamar i dormir com fan totes les molles bebè del Gremi de flequers. Fins que un dia, imitant les ufanoses barres de mig i de quart va començar a fer les seves primeres passes.
Envoltada sempre per música i teatre, ben aviat va trepitjar escenari. Amb el seu pedigree familiar no podia esdevenir un altre tipus de molla que no fos artista. Va anar creixent i va anar trencant motlles (de pa de motlle) mentre anava trobant amics. Alguns tous i flonjos de pa de Viena, altres durs de pa de fa més de quatre dies, altres un xic punyeteros de pa d'espècies i altres melosos i empalagosos de molla de pastisset pringós... Però tots ells d'amistat a prova de pa integral!
Un dia la nostra molla de pa va creure que el món no l'estimava. Va agafar el seu mocador de fer farcells i va decidir marxar ben lluny. Diuen les cròniques de l'època que va ramblejar i ramblejar fins que va caure esgotada. Sortosament va ser rescatada a temps, abans que algun colom de rodona se la cruspís.
Moltes altres aventures ha viscut la nostra molla de pa. No hi ha temps per divagar sobre com va esdevenir molla de pa funcionària o les seves peripècies com a molla de pa boletaire... A bodes ens conviden! Fa unes tardors que un llonguet ben plantat i poblenoví com cal es va interferir en la vida de la nostra heroïna. I avui 1 de novembre del 2007 esdevindran molles de pastís nupcial!
18 comentarios:
Què xulo ser molla de pa! amb les molles de pa s'hi poden fer figuretes.
mira! jo tinc casament el dia 2! potser s'ha escampat una epidèmia!!!
(per cert, el nuvi és més aviat de la família dels Donuts!) :DDD
Una estoneta d'aquestes t'explicaré, alatrencada, els somnis que genera treballar en una indústria panificadora... però per això coladria un post, oi?
petons i llepades panarres!!
Segur que entre tots serà un gran dia!
Molta sort! ;)
Què et sembla si tirem molles de pa enlloc d'arròs??
Casament el dia 2 Gatot? I ja tenen música per la cerimònia? (És lleig aprofitar el blog per trobar un bolo...) Explica, explica els somnis!
Bona idea, tirem molles de pa! Ara es llencen pètals de rosa que fa molt bonic però com l'arròs tradicional res de res. A mi em diverteix veure com al cap de pocs minuts surt el capellà escombra a la ma per a recollir tot l'escampall.
He vist núvies que han passat de vestit blanc a rosat, gràcies als pètals de roses humids.
Si algun dia em caso, llenceu serpentines, que el confetti també és una llauna.
Alatrencaaaada, no hauríem de tenir res a punt?
argggggg, és que ja hi ha els de l'escala K que han acabat, i "nosotros con esos pelos"....
Jejeje, els últims seran els primers, si seguim l'ordre del blogspot, petons.
I perquè no enregistreu prèviament l'actuació musical i la poseu al radiocassette el dia de noces?
El conte és molt bonic.
I pentinat el dia 1!
Aletatrencadeta, ja has llegit el relat sencer? vés-hi, guapa, que t'agradarà ( ami m'ha agradat!!!!) Petons.
que bonic nena!!
complicar compaginar vida laboral de la faràndula amb cites i compromisos, això ja ho deuen entendre... llàstima que és un dia a la vida (oi?)
Una història bonica. Felicitats i que sigui feliços... per molts anys.
ei... com ha anat el casori?
El casament va anar molt i molt rebé! Un dia fantàstic amb un sol espaterrant.
A veure si endevineu on ha anat a parar la toia de la núvia?
Mmmmm.... a tu?
Què vol dir: que la núvia era una toia i se n'ha anat a algun racó e món? O que la núvia tenia una toia que t'haurà caigut a tu?
(el veí de dalt)
Bufona, vols que t'ajudi a posar l'ala en marxa? Et puc donar un cop de mà? Estàs bé? Petons
Toc, toc, alatrencada, que hi ets per aqui? Has conegut a la "zapatera"? Va digues alguna cosa, dona!
D'acord que la boda va anar bé, que vas tenir el ram i tot plegat. Però, "ya te vale coleguita" que hagis sortit a la portada de El Periódico i no hagis dit res. Me n'he enterat per un altre blog. Grrrr.
En qualsevol cas, m'agrada que tot et surti bé. :-)
Publicar un comentario