Molla de pa

"Que mengin pastissos"
(Quan li van dir que el poble no tenia pa per a menjar)
Maria Antonieta

Tinc una amiga que es casa. Em fa il.lusió perquè és la primera de la colla que decideix firmar un paper on diu que s'estima a una altra persona. Ja era hora. Fins ara, tots decideixen anar-se'n a viure junts i en pecat. Tenim bodorrio!

Primer casament oficial i temo que tot seran baixes. És el risc que corres quan et fas amic de la faràndula. Vaig patir força temps perquè tenia assaig previst al Liceu (i qualsevol se'l salta). Com li explicava a la núvia que la seva amiga no cantaria al seu casament?? La Marítima no sap si es podrà escaquejar de l'assaig del nou musical i amenaça a deixar-me tirada en els duos que hem de cantar. Ja em veig improvisant a última hora. L'actor té funció a la tarda i marxarà tot just després del pica-pica. I el músic també ho té cru. No li donaran festa per Tots Sants, dia que un violinista de funerals més feina té de tot l'any. I per a rematar-ho, tenim els Follett que acaben de portar una criatura al món. Esperem que aquell dia no els sorgeixin complicacions.

La colla del nuvi, en canvi, s'ho està currant. I molt. Que si organitzen això, allò... Per a calmar la meva mala consciència col.laboro a la seva revista. Aquí teniu la historieta dedicada a la flamant núvia.

M'he inspirat en una frase seva que va dir un dia que se sentia poca cosa: "Em sento com una molla de pa".

Voldria explicar-vos la història d’una molla de pa. No pretenc relatar la vida poc interessant i avorrida d'una molla de pa qualsevol. Ni molt menys. La nostra protagonista és la molla de pa més genuïna i autèntica amb qui podríeu haver ensopegat. No es es va desgranar d'una cruixent baguette francesa, ni d'un pa de pita oriental, ni era llavor de sèsam d'una bagel... Ella era una molla d'un pa de pagès ben nostrat!

Filla de la generació del 75, va triar un dia molt especial per a venir al món: el 20-N. El gran Forner creador va reemplaçar el ranci Paquito per una innocent molleta de pa! Durant la seva infantesa va mamar i dormir com fan totes les molles bebè del Gremi de flequers. Fins que un dia, imitant les ufanoses barres de mig i de quart va començar a fer les seves primeres passes.

Envoltada sempre per música i teatre, ben aviat va trepitjar escenari. Amb el seu pedigree familiar no podia esdevenir un altre tipus de molla que no fos artista. Va anar creixent i va anar trencant motlles (de pa de motlle) mentre anava trobant amics. Alguns tous i flonjos de pa de Viena, altres durs de pa de fa més de quatre dies, altres un xic punyeteros de pa d'espècies i altres melosos i empalagosos de molla de pastisset pringós... Però tots ells d'amistat a prova de pa integral!

Un dia la nostra molla de pa va creure que el món no l'estimava. Va agafar el seu mocador de fer farcells i va decidir marxar ben lluny. Diuen les cròniques de l'època que va ramblejar i ramblejar fins que va caure esgotada. Sortosament va ser rescatada a temps, abans que algun colom de rodona se la cruspís.

Moltes altres aventures ha viscut la nostra molla de pa. No hi ha temps per divagar sobre com va esdevenir molla de pa funcionària o les seves peripècies com a molla de pa boletaire... A bodes ens conviden! Fa unes tardors que un llonguet ben plantat i poblenoví com cal es va interferir en la vida de la nostra heroïna. I avui 1 de novembre del 2007 esdevindran molles de pastís nupcial!

Eutanàsia

"La violència és l'últim refugi de l'incompetent"
Isaac Asimov

Avui he protagonitzat un atac de violència indiscriminada. Una actuació amb premeditació i traïdoria. La pobra víctima mortal ha estat un dels objectes que més estimo.

Ho he fet per ell. Li he evitat el trasbals del viatge a l'hospital madrileny, que el remenessin, l'arreglessin de qualsevol manera i el forcessin a tornar a treballar. Mort digna per al meu mòbil vell i capritxós que quan li dona la gana es col.lapsa i deixa de funcionar. Que reposi en pau.

He seguit les recomanacions de la dependenta del Phone House. "Si vos no querés que te reparen el celular... rompelo..." I enmig del carrer a plena llum del dia, he llençat amb totes les meves forces el mòbil a terra després d'haver-lo colpejat contra un fanal com una posseïda. No hauria suportat realitzar tan cruel atac en la intimitat. Poc m'ha importat que la gent hagi pensat que aquella dona, aparentment normal, estava completament sonada. Per sort ningú ha avisat la policia i el jovenet del Parte de siniestro sense demanar explicacions ha apuntat "Irreparable" i m'ha promès que em donaria un mòbil nou.


Ho confesso. He sentit plaer en destrossar el meu acompanyant més fidel. A partir d'ara, no sé si seré capaç de reprimir els meus instints assassins. Per si de cas, no em provoqueu.

Money, money

"Els diners no són res, però molts diners, això ja és una altra cosa."

George B. Shaw

No recordo exactament quin va ser el meu primer sou. Diria que unes 25.000 pessetes que vaig cobrar per fer unes entrevistes i transcriure-les. Només vaig estar un any a la universitat però mai podré dir que de la Sociologia no n'he tret ni un cèntim.

Abans de fer-ne 20 m'enfrontava per primera vegada amb una classe de nanos. Quina experiència! Mestra de música i anglès a una escola pública de Cornellà. Ni idea de pedagogia i menys d'anglès... i cap titolació. Tot il.legal! Tres mesets de curro van pagar una setmana a París a l'estiu!

Amb feinetes i classes he sobreviscut mentre he estudiat la inacabable carrera de músic. Cursos i cursets, capricis varis, entrades a teatre, Coca-coles i fins i tot un viatget per veure món cada any. I quan la vaca no donava més de sí, tirava mà dels "extres televisius".

Vaig anar al "Si l'encerto l'endevino" del Josep M. Bachs amb l'amic actor. Vam dir que érem nòvios perquè ens deixessin participar. 80.000 pessetes! Amb la meva part em vaig comprar un mòbil. Vaig ser la primera de la colla d'amics que en tenia i tots em van jurar i perjurar que mai de la vida em trucarien... Al cap d'unes setmanes el músic se'n comprava un, i després un altre va picar, fins que tots van caure al parany.

El meu primer pont aeri me'l va pagar Tele 5: "El juego del Euromillón" de la Paula Vázquez. Llavors encara no s'havia operat el nas, ni portava biquini, però tenia unes mamelles impressionants. Una setmana amb todos los gastos pagados a la capital del reino i a sobre vaig guanyar un pastón: 10.000 €! Hisenda me'n va robar més de 2.000.

Per complementar el meu sou d'aturada actual hauria de revifar la meva vocació concursera. Sort que ja he fet tard al Gran Hermano. No m'agradaria gens que el món conegués a l'obrera de l'espectacle per ser la concursante-cantante.

Primer post que escric per encàrrec. Meme que m'ha passat l'Emily: En què vas gastar el primer sou?