"En l'estudi no existeix la sacietat"
Erasme de Rotterdam
Ningú diria que un any de la meva vida vaig anar a la Universitat a estudiar Sociologia. No recordo ben bé com va anar però vaig ser delegada de classe i representant del Consell Escolar. Implicada en totes les mogudes: xerrades, reunions, reivindicacions, protestes, manifestacions, tallar la Diagonal, nit a la Uni amb sacs de dormir, conflictes amb el Professorat... i molt de bar!
El Cap d'estudis era un impresentable que feia i desfeia, col.locava als seus amiguetes i s'aprofitava de l'alumnat. Em van alertar del perill quan ja m'havia proposat a mi i a uns pocs elegits de participar en un estudi sociològic, el meu nom figura en el llibre que fins i tot va guanyar un premi. Mentrestant el Degà de la Facultat d'Econòmiques em citava per a aclarir certs temes escabrosos... Els últims temps poc m'hi estava, fins i tot m'espantava trobar-me certs elements pels passadissos.
Llegir moltíssim, fer comentaris, treballs i més treballs, biblioteca sense abusar-ne i més de bar! Després de la Facultat, me n'anava cap al Conservatori i a la nit sempre tenia assaig de coral o de teatre. En arribar a casa encara em quedaven no-sé-quantes pàgines per llegir i fer algun escrit i a l'endemà lleva't que tens classe a les 8h. Els findes a part d'anar de marxa amb els amics (estava en edat de sortir) i de recuperar hores de son havia de tocar el piano! En acabar el curs malgrat unes magnífiques notes, els meus pares escoltaven la renúncia a un futur prometedor per a llançar-me al complicat i insegur món de la música.
No hay comentarios:
Publicar un comentario