Voleiada

“L’ànima té il.lusions com l’ocell ales, això és el que la sosté »
Victor Hugo

Una apacible i assolellada tarda convidava a emprendre un vol. Encantada de compartir-lo amb dos coloms pare i filla habituals de la meva rambla. Ell sap tenir cura sense ajuda del seu pollet però preveient les dificultats de l'enlairament ha sol.licitat els serveis d'una professional. Amb un pressupost limitat de pare separat encara ha fet sort i ha trobat una companya de vol a les rebaixes que té l'ala trencada però amb pedigrí familiar de colúmbid.

Tot un honor viure el primer vol a llom de bicicle de la Colometa. El vehicle recuperat en època tardorenca, fent cas omís a la dita “Las bicicletas son para el verano”, després de passar la ITV a cal metge bicicleter a punt estava novament per fer volar coloms.

La petita au ha estat queixosa fins que no hem emprès el vol. Els preparatius se li feien llargs i pesats, calia fixar amb seguretat la seva cadireta i aconseguir protecció per al seu caparró. Tota presumida ha triat un casc de color rosa talla "Colometa-2anys" amb el que els seus ulls vius i tafaners havien de lluitar quan li relliscava i perdia visió de vol.

En les primeres pedalades semblava atemorida però poc a poc ha descobert els nous horitzons que s’obrien enfront seu i cridava amb alegria tot allò que el nom coneixia. Aviat ha començat a riure, a respondre a les “brometes” i a jugar a amagar-se i aparèixer del seu casc. Conducció prudent que no ha previst la fresca brisa d’una voleiada vora el mar ni ha volgut evitar els riscos de felicitat de la vivència. En l’última part del trajecte l'ocelleta ha començat a remugar i amb raó, potser massa llarg resultava el primer passeig a dues rodes.

Una experiència emocionant que mereixia un feliç final acomplint la rutina habitual. Mentre el Colomet feia sopar ella picotejava pinyons i gosava jugar amb mi que sóc una ocell poc coneguda. Fent temps per a l’obligat bany de final de jornada la Colometa ha rebut la seva primera classe de piano no oficial, aprenent a tocar glissandi i parant atenció a la cançoneta que el seu reclamat a tota hora papa intentava teclejar. (Pobre veïnat, maleiran el dia que aquest tocat de l’ala feia estrident regal)

Bany en piscineta/banyera i sopar de pastanaga, rap i iogurt. No ha deixat ni una molla, aquesta Colometa ha sortit molt bona menjadora! El “moment literari” ha arribat amb les postres quan la petita poetessa ha tastat la mel per primera vegada a la vida. La seva llengota de fàstic intentant desfer-se d’aquella menja enganxifosa li ha inspirat el vers que serà leitmotiv de la seva Oda a la dolçor “Mel no, sucre sí!”