Moments d'estiu (escrit amb retard)

"La felicidad no existe en la vida. Sólo existen momentos felices"
Jacinto Benavente

Ja fa dies que va arribar el final de l'estiu, per segona vegada un estiu madrileny. En l'aventura solitària d'aquest any he viscut alguns moments gloriosos. He tingut molt temps per trobar-me a mi mateixa i no me n'he cansat, això té molt de mèrit. M'he sentit sola a estones però no ha estat sempre una sensació desagradable. En la distància sents l'afecte dels que estimes llunyans i en la proximitat et sorprèn rebre el dels nouvinguts.

Moment curiós va ser la gravació d'una obra composta pel Director de la Banda del Ejército Español pel casament de la seva filla, realitzada en els estudis que té l'exèrcit als jardins del Campo del Moro. Un bodrio de cançó! Això sí, la ruta de tapeo i copichuelas d'aquells dies amb "Los chicos del coro" serà inoblidable.

Moment glamourós va ser col.lar-se a l'última funció de Plácido Domingo al Real. Vaig anar amb el torero després d'un assaig a provar sort a la revenda, cinc minuts abans que comencés vam aconseguir de miracle dues entrades. Eren barates i dolentes però malgrat la nostra indumentària gens adequada vam tenir el morro de seure a platea després de l'entreacte.

Un altre dia em vaig trobar sopant distesament a casa del temut director de la Companyia del televisiu jefe dels meus inicis sarsuelers, veient els DVDs dels nostres espectacles tan a gusto... Com canvien les coses, quin moment més grotesc! I el més divertit va ser descobrir que un tenor de la compañía havia estat el desconegut motorista que una matinada del mes de maig va salvar-me de perdre el vol que em retornava a Barcelona, la setmana anterior ja n'havia perdut un!

Les visites són per a mi moments molt esperats. L'amic generós que viu al país de la xocolata gustosament em va convidar a sopar com cal. La meva estimada amiga nostàlgica va aparcar per uns dies la seva love story actual per a recordar la nostra aventura de l'estiu 2005. Tot seguit del regne d'Aragó arribava al galop un cavaller i finalment la família feia visita oficial.

Els pares van abandonar les tasques de cangur de iaia i tieta, la germana d'ulls blaus el nòvio pescador i la d'ulls castanys les seves amistats. Vam fer turisme en record dels nostres viatges de casa rural, carretera i manta fugint de la calor xafogosa. La meva mare va veure la funció tres dies seguits i va comprovar que la filla estava bé mentre que les germanes aprofitaven per anar de compres, el pare s'entretenia a la recerca de restaurant i l'obrera de l'espectacle exercia de guia excepcional.

Adéu a la febre madrilenya i bolo a l'Extrema i dura abans de retornar a Barcelona per acomiadar l'estiu vora el mar. A cal Sebastian vaig deixar les arracades que em vaig comprar en cobrar la nòmina potent d'agost, moment despiste, com també gran part de la meva col.lecció de potingues i de trapitos d'anar per casa. La Ronaldinha se n'ha anat també al seu país i aquesta tardor el meu Majordom ja no té ni polaca artista ni brasilenya disposada a fer-li la cuina i el llit.