Infart

"La vida es como el café o las castañas en otoño. Siempre huele mejor de lo que sabe"
Maruja Torres

Els 15 dies de suposades vacances van passar molt ràpid com era de suposar. Entre temes pendents, ganes de quedar amb tothom, festes majors, assajos d'un miserable musical, assajos del nou musical del Professor Penyacarbassa, visites a la quiropràctica, l'homeòpata i a la iaia a l'hospital... poc descans he tingut. A més, fins i tot vaig "treballar" cantant quatre concerts de Càrmina Burana, tot un gustazo malgrat la mucositat al coll d'un constipat d'al.lèrgia tardoral que em fastiguejava.

Només algú com jo després de passar-se tot l'estiu cantant i anant amunt i avall accepta amb entusiasme la idea de vociferar en els seus dies lliures i tornar a fer equipatge i viatjar. No podia refusar la invitació de col.laborar amb un Orfeón de prestigi internacional, totes les despeses cobertes, viatge, estada i dietes. Llàstima que els concerts eren aquí a la cantonada, mai m'havia sentit tan ridícula arrossegant maleta anant amb Ferrocarrils a instal.lar-me a un còmode hotel del Vallès.

Amb tanta moguda vacacional enyorava la meva plàcida vida de puta madrilenya i desitjava amb ànsia anar-me'n amb el circ cap a les terres del Nord. Ni l'últim dia mercenari amb una copa de vi al Moll de la Fusta amb la il.lusió d'haver ensopegat amb una au de vol més intranquil que el propi vaig aconseguir relaxar-me. Una trucada que possibilitaria la inserció laboral a l'artisteig professional barceloní accelerava el meu cor al mateix temps que l'Ajuntament de la meva ciutat organitzava un Piromusical en el meu honor per celebrar tan feliç notícia.

Després d'una nit de vols d'artifici, massa curt el dia era per a preparar maleta i càsting. I l'endemà cap a Bilbao en avió com una senyora, mentre la companyia arribava baldada després d'una pallissa d'autocar. Tot i així jo em sentia més esgotada que tots i el dubte del resultat de la prova em va tenir tot el dia amb la cara desencaixada.

Al matí següent va arribar l'esperada trucada: Sí, sí, sí!!! Tota sola en una habitació d'hotel en una ciutat estranya vaig començar a fer bots i salts amb un telèfon mòbil a la mà: sóc l'escollida!

Els dies van passant i mantinc l'alegria que em suposa aquesta oportunitat però sent conscient de la responsabilitat. Vinga felicitacions, tothom està encantat i feliç però el curro i els nervis són tots per mi. Tinc poc temps, doneu-me ànims i suport, me n'hauré de sortir victoriosa com sigui!