Castanyada d'eleccions

"La política no té entranyes"
Napoleó Bonaparte

Gràcies al japonès musical he celebrat castanyada de màniga curta però no m'he pogut escaquejar de patir la campanya de les eleccions al nostre Parlament.

No penso parlar de política, no patiu, ni en sé ni m'interessa. Ningú diria que vaig passar un any de la meva vida estudiant Sociologia i que fins i tot m'agradava. Però oblidats estan aquells ideals de joventut i ara comparteixo el desencant que tants sentim.

Em sembla tan insuportable la propaganda electoral que quan la posen a la tele canvio de canal. Malauradament totes les cadenes es posen d'acord per martiritzar el personal i la fan a la mateixa hora. Està clar que el programa polític no ens interessa i si ens fixem en alguna cosa serà en com d'envellit està tal o què poc li afavoreix el vestit a qual... Ens omplen la bústia de paperassa que va directa a les escombraries i ens empaperen els carrers amb les seves cares i somriures. Tanta insistència és una tàctica que no funciona, està demostradíssima la teoria que diu: quan més passes, més al darrera et vindran.

M'hauria sabut greu de gira per las Españas no haver pogut votar. Em sembla una pràctica molt divertida i no he fallat mai a les urnes. Gairebé és un esport de risc perquè cada vegada tinc més feina per decidir a quin partit votar. Sóc variable i per tant una votant poc fidel, al llarg dels meus 13 anys d'ús de vot he alternat sense manies entre els partits del Tripartit. Almenys tinc clar que sóc d'esquerres, quina altra cosa podria ser una obrera de l'espectacle?

El meu avi sempre ens deia que havíem de votar "als de casa", referint-se a Convergència. La família seguim les seves directrius i votem "als de casa" amb Iniciativa, el partit del veí de dalt jove diputat trompetista.

He llegit al diari que el TNC suspenia una funció avui perquè un dels actors havia d'estar en una taula electoral. Quina mandra estar tot un dia de festa enclaustrat complint amb les obligacions cíviques! De totes maneres, hi ha els que pagarien perquè els toqués sempre, encantats de saludar el veïnat i interpretar el personatge de ciutadà exemplar, per un dia sentir-se algú important.

Jo sempre me n'he lliurat. Deuen considerar que estic poc qualificada, la meva titolació superior musical no garanteix que pugui desenvolupar tan complicada escomesa. Millor. Quin favor em va fer Hisenda en adjudicar-me el gremi de "Artistas, circo y toreros". Res més encertat per a una Taure que ha treballat com a Fakira en un circ i fa els seus pinitos professionals com a artista.