Kuso!

"Els déus ajuden als que s'ajuden a sí mateixos"
Esop

Com si es tractés d'un casament els dies previs a la meva estrena de bruixa japonesa, quan més tranquil.litat voldries, estan carregats de proves de vestuari, de perruqueria, de maquillatge, ves a comprar els complements, recorre totes les sabateries de Barcelona per trobar a última hora unes sabates adequades, ara assaig musical, ara d'escena...

Feta un sac de nervis arribava al que seria el meu assaig general, sense escenografia, sense caracterització, sense 4 dels 12 actors. Vaig acabar esgotada després d' absorbir com una esponja tota la informació possible i satisfer les demandes dels directors. Em vaig concedir un dia de relax abans que em llancessin a los leones!

El dia de la cerimònia arribar tard hauria estat vist com una falta de professionalitat pels meus recents companys. Així que vaig córrer i feia una arribada gens glamourosa carregada amb la motxilla. M'hauria agradat interpretar el paper de la núvia que es fa esperar. Almenys un ram de flors m'esperava en el camerino de part de la companyia que em donava la benvinguda.

Estava més tranquil.la del que hauria imaginat i amb un somriure mig sincer responia que no a la repetida pregunta de si estava nerviosa. Per què havia de patir? Em lliurava de la temuda baixada a pes perquè la grua no cabia a l'escenari i davant els contratemps que segur passarien calia confiar en la meva capacitat per salvar la situació.

El tracte familiar em feia sentir bé. El director va arribar cap al final de la prova de so i assaig, assegut a la platea m'anava fent fotos de record, com si fos el meu pare. El director musical va venir expressament a portar un playback nou que jo necessitava i fent de padrí em deia que estava tranquil.líssim i confiava plenament en mi. La coreògrafa i l'escenògrafa semblaven les tietes patint més per la nena que la pròpia interessada. Entre les dues em vestien, m'ajudaven amb totes les mandangues i supervisaven que no em faltés de res, també s'encarregaven de donar-me suport moral a tota hora. Com a gran diva que sóc vaig ser l'única actriu que disposava d'ajuda de càmara, quina delícia! Tot un luxe tenir com a maquilladora la reconeguda i premiada escenògrafa. El meu debut els ha donat vidilla a la meva nova família laboral-artística.

El millor de tot d'una estrena és tota la merda que reps. Missatges i trucades d'amics que et fan costat en els tràngols difícils, com si fos el teu aniversari. Fins i tot una trucada a mitja representació de la meva antecessora des de Sevilla. Els missatges dignes de conservar: des dels poètics "Una nova estrella brilla aquesta nit en...", als metafísics "Tota l'energia s'acumula...", als d'algun profà en teatre que et desitja "Sort" fins al simple i directe "Molta merda". Aquesta vulgar expressió que sorprèn als que no pertanyen a la faràndula prové de l'època en què la gent es desplaçava amb carruatges. L'acumulació de cagarades de cavall a la porta del teatre era equivalent al nombrós públic que s'hi havia desplaçat.

Cap incident greu, nombroses felicitacions al final, família i públic conegut encantat: prova superada! A la sortida la meva mare va voler saludar els nous companys de la seva filla artista. Vaig passar molta vergonya quan li va dir al meu partenaire d'escena que havia millorat tant i cada vegada ho feia més bé, que als últims bolos ja seria insuperable...

Ahir vespre vaig fer la meva segona funció: ni flors, ni ajudes de càmara, ni maquilladora d'excepció, ni claca en el públic, ni estrelles en el firmament, ni energies, ni merda.... Les segones núpcies sempre tenen un to contingut. Per posar-hi una mica d'emoció tenia uns mocs d'un enconstipat no desitjat, l'amenaça no era important només la incomoditat. I d'espifiada... alguna en vaig fer, però si el públic no se'n va adonar jo no les explicaré.