20-N

"La millor olor, la del pa; el millor sabor, el de la sal; el millor amor, el dels nens"
Henry Graham Greene

Avui 20 de novembre és el Dia Universal de la Infància. M'ha agradat celebrar-lo d'incògnit amb una colla de nanos desconeixedors de l'efemèride que els honorava. Per uns dies torno a anar al col.le. Interpretar el paper de Julie Andrews ensenyant el do-re-mi és tasca compatible amb els bolos de l'opereta japonesa els caps de setmana. Ni un dia de descans: a vegades tinc poca feina i a vegades massa! Per sort aquests alumnes estan ben domesticats per la senyu que substitueixo. Es pot treballar i ens ho passem la mar de bé aprofitant el permís que tinc per fer el que em doni la gana.

Les Nacions Unides haurien d'haver previst que la mort de Franco eclipsaria el dia de la Infància. Com tantes vegades els nens no són considerats pel món adult. A mi em va molt bé per recordar que també compleix 31 anys l'amiga boletaire. Feia molt que no tenia notícies seves i he aprofitat per trucar-la, almenys avui el seu negativisme no l'acompanyaria. Té un nòvio que l'aguanta, va guanyar una oposició de funcionària, paga 4 duros pel pis on viu i encara es queixa. Que fantàstica deu ser doncs una vida inestable com la meva: sense lligams, inseguretat laboral, tornant a viure a casa els pares...

Després he pensat que si era el dia de l'Infant hauria de realitzar unes quantes trucades més. No les he fet perquè els crios d'edat avançada que conec no apreciarien la meva felicitació i no estic per gastar mòbil. Tampoc sóc un exemple a seguir. Ben mirat, potser és preferible la immaduresa a la respectabilitat de segons quins grans senyors. No ens aniria tan malament si de tant en tant deixéssim sortir el nen que tots portem dins. Cal inventar amb urgència un virus que transmeti el síndrome de Peter Pan.