Llogada

- Una casa solitària. No se sent sol?

- Només quan hi ha gent.

The Thin Red Line

La crida per cobrir la plaça vacant de "Pepito" ha donat resultat. Ja he posat un home a la meva vida. La setmana que ve me'n vaig a viure amb ell.

Ha anat tot tan ràpid que fins avui no l'he presentat als meus pares. "El noi encantador... i el pis una preciositat..." La meva progenitora s'ha tranquil.litzat en comprovar que el meu nou company deu ser dels que sempre té la cuina com una patena.


No es diu Josep en cap de les seves variants, ni és l'home de la meva vida... però està disposat a compartir-la amb mi. Espero que em cuidi tan bé com el meu Majordom madrileny.

Pepito

"Dicen que el hombre no es hombre mientras no oye su nombre de labios de una mujer"

Antonio Machado

Benvolguts amics,

Us comunico oficialment que a partir d'avui, la meva parella, en Manel de la Costa Brava, altrament conegut com a Simsà, passarà a ser referida com a JOSEP.

A què es deu aquest canvi?

- No he canviat de parella.

- Tampoc és per aconseguir regals el dia 19 de març.

- La raó és que el seu nom autèntic és Josep Manel.

Familiarment i per amics d'infància és conegut pel seu primer nom, i a la feina i en cercles d'internet pel segon. Després de portar dos anys i tres mesos de relació, hem arribat a la conclusió que tot i l'embolic que pot suposar, el millor és que l'equipari en el tracte a família i amics d'infància. Així que d'ara en endavant, quan parli de Josep no es confonguin que no l'he canviat.

Fa mig any que família, amics i coneguts dels ulls blaus de la meva germana rebíem aquest correu electrònic. Encara ara riem, per la notícia i pel mètode d'anunci. No pot ser tan fàcil canviar-li el nom a una persona. Tot són confusions. Passa el mateix que quan canvien el nom d'un carrer o d'una parada de metro. La gent acostuma a anomenar l'antic i resulta molt estrany utilitzar el nou nom. Quan la Blue eyes ens parla del seu amor, la pregunta és inevitable "Quin Josep? Ah, el Manel!"

La meva colla d'amics és especialista en rebatejar els nous personatges que van apareixent. No hi ha escapatòria. Els presentes algú i en poca estona ja tenen l'estudi fet i el mote decidit. Així que tant els fa si es diu Josep o Manel, sempre serà en Simsà.

A casa el tema s'ha complicat amb l'arribada d'un nou inquilí als dinars de diumenge. Resulta que el noviet de la petita d'ulls castanys també es diu Josep. Bé, exactament es diu Josep Maria, però a la nena no li agrada i li ha escapçat el Maria... Així que ara tenim el Josep de l'una i el Josep de l'altra! (Quin altre Josep? Ah, el Manel!)

És molt útil perquè així mai t'equivoques quan els demanes que et passin la sal. Ja se sap que de "Joseps, Joans i ases n'hi ha per totes les cases". Espero que algun dia interpretaran per a la seva cunyada artista aquest famós duo:

Eran dos tipos requetefinos,
eran dos tipos medios chiflaos,
eran dos tipos casi divinos,
eran dos tipos desvarataos.

Si se encontraban en una esquina
o se encontraban en el cafe,
siempre se oía con voz muy fina
el saludito de Don José.

Hola Don Pepito.
Hola Don José.

Pasó usted por mi casa?

Por su casa yo pasé.

Vio usted a mi abuela?

A su abuela yo la vi.

Adiós Don Pepito.

Adiós Don José.

Ara estic una mica nerviosa. Temo conèixer el Pep, Josep, Pepe, Joseba, Giuseppe, Yuseph, José, Jose o Joselito... que ha de ser l'home de la meva vida.

Cleòpatra

"Soldats, penseu que des de l'alt d'aquestes piràmides, quaranta segles us contemplen!"

(21-VII-1798 Gizeh)

Napoleó Bonaparte

Viatge a Egipte! Per uns dies vaig abandonar la condició d'obrera de l'espectacle per esdevenir una turista qualsevol.

Sota barret i empastifada de crema solar de "+ de 50" les meves ulleres de sol contemplaven les meravelles faraòniques. Vinga suar... i vinga beure aigua. Sempre embotellada. Em barallava per aconseguir un racó a l'ombra per escoltar el guia i fer foto del temple de turno sense presència de pantalons curts aliens. Més complicat era escaquejar-se dels pesats que per "1 euro" et venien la lluna. Em divertia que per talla i pal.lidesa em canviessin la nacionalitat. Tant hortera vesteixo per què em confonguin amb una guiri anglesa?

El millor de "Ca l'Egipci" és que tots els homes et troben súper guapa i no paren de tirar-te els trastos. Allò és el paradís! Els ulls blaus prudents de la meva acompanyant de viatge van impedir que donés el meu mòbil als admiradors. No estic per visites africanes.

Reconec que allí vaig pecar. Vaig acabar menjant amanida, fruita i el boníssim karkadé amb glaçons de gel... Fets amb la seva aigua parasitada! Ho vaig fer per no perdre'm l'experiència de la tradicional diarrea del viatger. A la tornada em va tocar de regal l'excursió a les Urgències del Clínic: 7 hores d'espera! Quina desil.lusió més gran hagués estat no haver patit ni un sol contratemps. Malaguanyat Fortasec, sueros i dodotis d'emergències!

Aventures... poques. No era època de plaga de llagostes, ni d'inundacions, ni d'atemptats terroristes. Ni em va picar cap mosquit de raça desconeguda, ni vaig caure del camell que arrossegava un nano amb samarreta del Ronaldinho, ni em van atacar els cocodrils banyant-me al Nil. La vida només perilla en agafar un taxi suïcida a El Caire.

Objectiu acomplert. Calia preparar-me per l'Aida, com els déus pagans manen. No es pot cantar el "Gloria all'Egitto" sense haver trepitjat les terres faraòniques. Seguint amb la immersió egípcia, després de les meves vocalitzacions ompliré la banyera amb llet de cabra emulant Cleòpatra.

Santa festa

"Penso que una vida dedicada a la música és una vida viscuda bonament i a això és al que m'he dedicat"

Luciano Pavarotti

La meva germana d'ulls blaus i jo portem noms de MaredeDéus trobades. Som dignes filles de Montserrat, netes de Lourdes i nebodes de Núria. Visca la virginal tradició nominal familiar!

Ahir, dia del nostre sant, el barri que ens ha vist créixer, inaugurava la seva Festa Major. Cap a la rambla falta gent! Una travessa de 5 minuts pot arribar a durar més d'1 hora. No pares d'ensopegar amb uns i altres, petonejades, salutacions... fa bonic retrobar-se amb amics i coneguts de tota la vida. El que no m'agrada tant és haver-me de donar per al.ludida al crit de "Ei, madrilenya!" i haver de respondre a la repetida pregunta "I ara què estàs fent?"

Després del Pregó i la visita obligada a la fira amb els nebots, tocava sopar amb la colla. Amb el temps hem evolucionat de l'entrepà de truita al Centre on fèiem teatre, al sopar de gala reservant taula a restaurant. Entremig va haver l'hamburguesa, birra i braves que menjàvem a una terrassa després de suor i baralles per aconseguir taula. Enguany hem patit un atac de poblenovitis agut i hem seguit les directrius de l'organització: "A qualsevol racó del Poblenou: sopar al carrer"

Si a un sopar convocat a les 9h, quedes a les 10h i arribes a quarts d'11 trobaràs tot ocupat. Fallit l'intent d'aprofitar taula i cadires de l'associació de veïns. Improvisació ràpida: banc de la rambla, arreplega tamburets i taules de cuina i en 5 minuts davant de casa plantes la paradeta. Millor que mai. Pà amb tomàquet i embotit i vi de Rioja. I després ball fins a les tantes...

Avui paella amb tota la família al complert. Postres de Nessun dorma homenatge a Pavarotti i sobretaula d'àries que l'obrera de l'espectacle canta després d'un vermut, un vinet i un xupito de diumenge... També hi ha hagut xocolatera aporrejada al piano pels nanos i actuacions d'opereta de les germanes. El nouvingut noviet de la petita d'ulls castanys no ha fugit corrents... Curiosa celebració de sant de les cunyades! Per sort la seva xicota es va lliurar de la tradició i no s'anomena Queralt, Socors, Claustre o Camí... L'Elisabet té nom de reina catalana, amb ella la família inaugurava una nova nissaga.