"El món és un escenari. I tots els homes i dones són simples actors"
William Shakespeare
Hi havia una vegada una Bruixa que no portava barret punxegut, ni volava amb l'escombra, ni elaborava pocions màgiques. Era una vella dama, molt lletja i dolenta que vivia en una opereta còmica al Japó. Dedicava la major part del dia a maquillar el seu rostre blanquinós i cordar i descordar el parell de dotzenes de gafets del seu quimono. Sanguinària com era, clavava amb fruïció amb agulles l'enutjosa perruca que cobria la seva calba. Diuen que de jove, lluïa una despentinada cabellera pèlroja, amb un encant tan prodigiós com el del seu omòplat esquerre.
L'activitat que més la distreia era anar tot hora al lavabo. Bevedora compulsiva d'aigua, buidava ampolla rere ampolla amb una facilitat sorprenent. Mai s'ha conegut Bruixa amb una pixera tan brutal! També li agradava petar la xerrada als camerinos amb les seves virginals companyes. Estava al dia del calendari menstrual, la freqüència de kikis setmanal o les meravelloses prestacions de les boles de la competència xinesa... Però el que més plaer li produïa, era eixordar amb la seva poderosa veu a petits i grans. Tal volum decibèlic era una perillosa amenaça per a qualsevol timpà desprevingut.
La seva perversitat no tenia límit. Avorrida de causar lesions auditives i de la toilet dependence, sentia necessitat de redecorar la seva vida. No se li va passar pel cap pitjor malesa que disposar sense pietat de la voluntat i les facultats d'una obrera de l'espectacle. El que no podia imaginar-se és que aquesta estaria tan encantada amb la diabòlica possessió. Quin regal de cruel personatge! Ben enfadada, la Bruixa va trencar el malefici i va deixar tirada la poc innocent víctima.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos,
les funcions de l'opereta japonesa s'han fos.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat,
la cruel i perversa Bruixa m'ha abandonat.
William Shakespeare
Hi havia una vegada una Bruixa que no portava barret punxegut, ni volava amb l'escombra, ni elaborava pocions màgiques. Era una vella dama, molt lletja i dolenta que vivia en una opereta còmica al Japó. Dedicava la major part del dia a maquillar el seu rostre blanquinós i cordar i descordar el parell de dotzenes de gafets del seu quimono. Sanguinària com era, clavava amb fruïció amb agulles l'enutjosa perruca que cobria la seva calba. Diuen que de jove, lluïa una despentinada cabellera pèlroja, amb un encant tan prodigiós com el del seu omòplat esquerre.
L'activitat que més la distreia era anar tot hora al lavabo. Bevedora compulsiva d'aigua, buidava ampolla rere ampolla amb una facilitat sorprenent. Mai s'ha conegut Bruixa amb una pixera tan brutal! També li agradava petar la xerrada als camerinos amb les seves virginals companyes. Estava al dia del calendari menstrual, la freqüència de kikis setmanal o les meravelloses prestacions de les boles de la competència xinesa... Però el que més plaer li produïa, era eixordar amb la seva poderosa veu a petits i grans. Tal volum decibèlic era una perillosa amenaça per a qualsevol timpà desprevingut.
La seva perversitat no tenia límit. Avorrida de causar lesions auditives i de la toilet dependence, sentia necessitat de redecorar la seva vida. No se li va passar pel cap pitjor malesa que disposar sense pietat de la voluntat i les facultats d'una obrera de l'espectacle. El que no podia imaginar-se és que aquesta estaria tan encantada amb la diabòlica possessió. Quin regal de cruel personatge! Ben enfadada, la Bruixa va trencar el malefici i va deixar tirada la poc innocent víctima.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos,
les funcions de l'opereta japonesa s'han fos.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat,
la cruel i perversa Bruixa m'ha abandonat.
