Carlos Gardel
Localitzada una obrera de l'espectacle en un thriller musical en el Londres de mitjans del segle XIX.
Després d'uns mesos d'aparent tranquil.litat van arribar les trucades pel càsting i posteriorment la del “Sí! Contamos contigo.” Maletes cap a Madrid!
El meu favorit! El més brutal i diabòlic! Tenia 20 anyets quan el vaig veure al Poliorama i em va deixar al.lucinada. Qui m'hauria dit llavors que algun dia estaria fent la reposició d'aquell musical i amb la majoria del repartiment original que tant em va fascinar.
A mitjans d'agost arribava a la capital del reino amb moltes ganes de començar els assajos i molta pena per allunyar-me de la gent que estimo. En especial de l'Almogàver que li agrada fer-me el sopar i deixa que m'adormi entre els seus braços.
Per sort, a l'Español teatre m'hi trobo com a casa i som com una família. És meravellós retrobar els companys amb els que has compartit emocions sobre l’escenari, cañitas y lo que se tercie... I comprovar que si fa no fa tot marxa més o menys igual. Els dires continuen barallant-se entre ells i esbroncant-nos a crits malgrat que estan convençuts que tenen la millor companyia del món. La jefa de pelu, l'Antoñita, amb més de 80 anys encara ve cada vespre al teatre a posar perruques. La maquilladora segueix remenant el cul entre els tècnics i les sastres no paren de queixar-se "Cuanto trabajo chicas... No sabéis la de lavadoras que tenemos que poner..." I el bar sempre està ple! Reunió de tot el personal que té poca feina…
Èxit total per l’estrena i cada dia aplaudiments a dojo. Estem a Madriz fins Reis, després cap a Bilbao i després… ja veurem. A quin sant hem de posar-li una espelma per què ens portin a Barcelona?
Després d'uns mesos d'aparent tranquil.litat van arribar les trucades pel càsting i posteriorment la del “Sí! Contamos contigo.” Maletes cap a Madrid!
El meu favorit! El més brutal i diabòlic! Tenia 20 anyets quan el vaig veure al Poliorama i em va deixar al.lucinada. Qui m'hauria dit llavors que algun dia estaria fent la reposició d'aquell musical i amb la majoria del repartiment original que tant em va fascinar.
A mitjans d'agost arribava a la capital del reino amb moltes ganes de començar els assajos i molta pena per allunyar-me de la gent que estimo. En especial de l'Almogàver que li agrada fer-me el sopar i deixa que m'adormi entre els seus braços.
Per sort, a l'Español teatre m'hi trobo com a casa i som com una família. És meravellós retrobar els companys amb els que has compartit emocions sobre l’escenari, cañitas y lo que se tercie... I comprovar que si fa no fa tot marxa més o menys igual. Els dires continuen barallant-se entre ells i esbroncant-nos a crits malgrat que estan convençuts que tenen la millor companyia del món. La jefa de pelu, l'Antoñita, amb més de 80 anys encara ve cada vespre al teatre a posar perruques. La maquilladora segueix remenant el cul entre els tècnics i les sastres no paren de queixar-se "Cuanto trabajo chicas... No sabéis la de lavadoras que tenemos que poner..." I el bar sempre està ple! Reunió de tot el personal que té poca feina…
Èxit total per l’estrena i cada dia aplaudiments a dojo. Estem a Madriz fins Reis, després cap a Bilbao i després… ja veurem. A quin sant hem de posar-li una espelma per què ens portin a Barcelona?
