Moure's en bici

"Els homes no poden ser
si no són lliures" La pell de brau
Salvador Espriu

Ja tinc bici! Fa temps que tenia ganes de tenir-ne, però no sabia on guardar-la.

El meu enyorat colomar tan lluminós i amb vistes al mar era un 4t sense ascensor: 69 esglaons. Els va comptar la meva mare el primer dia que va venir al cau on la seva filleta malvivia. L'escala era estreta i antiga i cada esglaó d'una mida diferent, amb perill de xocar amb el sostre en els últims trams: una autèntica gimkana! "69 esglaons que et porten a la glòria..." sempre cridava jo des de dalt, animant l'ascensió dels esbufegats visitants. En la meva vida bohèmia al colomar s'hi esqueia tan bé un velocípede de dues rodes com a medi de transport, però sols m'hagués faltat carregar-lo escales amunt i avall, i tampoc no hi cabia tant petit com era... Ni bicis plegables ni històries!

Ara que tinc on deixar-la l'he comprat. Bicis i cotxets competeixen per l'espai comú del quartet de l'entrada, l'antiga porteria. No entenc com el President de l'escala, acostumat a bregar amb els lleons de les Cortes, no posa ordre en els petits conflictes de la comunitat. Espero que el dia que els veïns s'amotinin contra mi per contaminació acústica, em defensi amb tanta passió com quan s'exclamava pel preu dels tomàquets. Jo no em queixava quan ell em despertava a toc de trompeta. Pobres veïns, cap responsabilitat política els lliurarà de sentir-me cantar i del piano mentre que de la trompeta ha allunyat al nostre ocupat exciclista i ecològic President sense Iniciativa.

El quartet per desar la bici o l'ascensor no són les úniques coses bones de tornar a viure a casa els pares. Em meravella obrir la nevera i trobar-la sempre repleta de menjar. És com si estigués posseïda per alguna força sobrenatural que impedeix el seu buidat. Hi trobes de tot, especialment aquells aliments dietèticament no convenients. I encara més fascinant em resulta retrobar aquella peça de roba que deixes bruta i rebregada, al cap de poques hores apareix neta i planxada!

El servei és excel.lent, reps el seu carinyo i es preocupen per tu, massa i tot... Sé que les meves necessitats d'independència no s'anaven a solucionar amb una bicicleta, però almenys amb ella experimento una sensació de llibertat molt agradable.

L'he comprat de 2a mà. Preferia una de bona i resistent que no pas una nova d'oferta nyigui-nyogui. Vaig mirar els anuncis d'un parell de webs. Ara que he perdut la por a comprar vols, entrades al teatre o llogar habitacions per internet. I que explico les meves intimitats a qualsevol desconegut que té la meva col.lecció de fotos, i fins i tot llegeix el meu blog... Quan has gosat fer un cafè amb un internauta amb bones o males intencions, no té cap mèrit atrevir-se a una compra sense garantia d'un anunci d'internet. Vaig fer 3 trucades: el primer ja l'havia venut, el segon no va contestar i amb la bici del tercer em vaig quedar. Feia bona pinta i el preu semblava correcte.

Els primers dies em feia respecte moure'm per la ciutat en bici i més valia una actitud prudent, hi ha molt conductor poc respectuós. Jo reconec que com a vianant sóc totalment incívica, els semàfors em vermell no m'aturen i creuo els carrers per on em sembla. Ara ja m'atreveixo a pedalejar per l'asfalt amb els temuts cotxes, preferible a espantar i esquivar iaies i criatures per la vorera. El millor de tot són els somriures d'altres ciclistes i patinadors que vas creuant.

Sóc un perill al manillar. Cada vegada vaig més embalada. És fantàstic anar vora el mar, a tota velocitat, amb el vent que t'acaricia bruscament la cara... Quina sensació més meravellosa! Si això no és la felicitat, se li deu assemblar.