jueves, julio 13, 2006

La febre madrilenya

"El que sabem és una gota d'aigua; el que ignorem és l'oceà"
Isaac Newton

Arribada triomfal a la capital del regne amb més d'una hora de retard. En el tren tothom estava que trinava. La cua a "Des-Atenció al client" era tan llarga que la meva maleta i jo vam decidir posposar la reclamació. Cap a casa, dutxa ràpida, petons per al majordom que em va rebre en calçotets i cap al teatre. De miracle arribava un minut abans de l'hora gràcies a un taxi que vaig enxampar.

Renfe va estar a punt de fer-me quedar malament. No sóc una persona puntual però no m'agrada fer tard a la feina, i menys el primer dia. És clar que al super director d'escena de Barcelona no li va fer cap vergonya fer-ho, amb l'excusa de la vaga d'Iberia... I no va ser l'únic, que som a Madrid! Entre els atascos i que está todo en obras s'arriba tard i no s'acaba el món.

El primer dia vam fer una italiana de tot, matí amb "Adiós a la bohemia" i tarda amb "Black, el payaso". Uns títols molt suggerents que només en estos lares arrosseguen espectadors al teatre. Esperem que les cordes del baríton protagonista de les dues resisteixin les sis funcions setmanals. Té una veu preciosa, llàstima que no medeixi un pam més perquè faria una gran carrera. La seva primera partenaire és més alta que ell però a part de cantar molt bé fa cara de puta com demana el seu paper. Per a la segona li han buscat una soprano a la seva alçada. És increïble que tregui aquell chorro de veu si no fa ni metre cinquanta la princesita. Els altres solistes són més normals o més divinos, algun televisiu, algun musicalero, i fins i tot alguna vella glòria de l'Estudio 1.

Algunes cares conegudes en el cor. Hi ha la Capitana de les mezzos de l'estiu passat a las Ventas. Aquella chavalota del Norte ens cuidava com si fos la nostra mare. Tot ho sabia i tot li preguntàvem: quina veu havíem de cantar, per on havíem de sortir, com ens havíem de recollir el cabell o com es posava la mantilla... Ara som tan amigues i es refia del tot de mi. Catalans i bascos-navarros vam descobrir aviat la nostra similar concepció de la vida i del rigor en el treball. Sap greu caure en els tòpics però Miss Sevilla a la mitja hora d'assaig estava agotaíta i reclamava una pausa i Miss Cádiz anava sempre perduda i no s'enterava de .

Com l'any passat l'excepció són els tres madrilenys de debò amb tanta procedència de totes las Españas: el tenor salat de Granada, una altra gaditana, quatre del Nord, el canari musculitos, la fallera de Levante, l'asturiana tap de bassa, la catalana pèlroja... només ens falta un gallec i ja tenim tota la España de las autonomías. De les colonias hi ha representació argentina, brasilera, xilena i cubana més la Colombiana estrellita amb aires de grandesa que torna a ser una del montón. I no falla el mínim de 40 % de gays en les veus masculines.

Sóc l'única cantant de la meva estimada terra, però l'equip directiu és pràcticament tot català. Madrid n'està ple. A la sortida d'artistes de qualsevol teatre sentiràs parlar la nostra benvolguda llengua. Quina ràbia que no hi hagi més feina a casa nostra i molts haguem d'anar-nos a treballar als madriles.

A la casa del riu el Sebastian tan encantador com sempre. Ha canviat els guisos pel gazpacho i l'uniforme de treball per uns pantalons curts gens adequats per a la tasca de majordom. A la Ronaldinha li van concedir una pròrroga de tres mesos per romandre al país i segueix fent la cuina i el llit. El mes d'agost els donaré vacances. Que marxin per gaudir en intimitat dels últims dies abans que ella hagi de de tornar-se'n a la terra de la samba.

Rebuda estiuenca amb tots els honors. La meva vinguda ha coincidit amb un repunte de la ola de calor: 41 graus al migdia! No pots anar pel carrer, sembla que estàs dins d'un forn, a casa tot tancat que no entri la calor i a la nit no refresca gens i no es dorm. En el teatre, els Signori cantanti diuen que no poden cantar amb l'aire condicionat! De tant en tant el posen, molts preferim unes angines galopants a morir ofegats!

Fa tant sec que aviat semblaré un llangardaix si no em prenc seriosament la campanya d'hidratació personal. No guanyaré per comprar cremes. Sort que per l'aigua de l'aixeta no has de pagar. I està boníssima. Fins i tot això els surt gratis als madrilenyos!

No em puc queixar, estic encantada fent d'artista, els assajos són divertits i de poques hores, cañitas, el majordom i la brasilenya em cuiden i de moment no tinc temps per enyorar-me. A part de la temperatura i que no hi ha manera que diguin bé el meu nom... Madrid em tracta bé.

4 comentarios:

TheHorror dijo...

Hola reina! Que be que tornes a ser la capital del reino. Mira, seran 41C pero son secs. No et queixis. Suar, segur que no sues. Petons!!!

Hanna B dijo...

ei, mola llegir-te des dels madriles!! que sàpigues que seré tieta aviat i hi hauré d'anar a conèixer el nebodet... ja t'escriuré que m'encantaria venir-te a veure i a ovacionar!!
que disfrutis i segueix explicant, que tot pinta que serà ben intens i curiós i sucós!

alatrencada en los madriles dijo...

Que bé, una visita!!
Quina il.lusió que vinguis a conèixer nebodet i de pas a una catalana que s'ha perdut en el "circ".
Ja no fa tanta calor, ahir va ploure i ha refrescat, dels 41 hem passat als 31 graus. I no sues tant com a Bcn ;-)

Escriu-me please!

alatrencada@hotmail.com

Hanna B dijo...

ja queda poc! nos vemos ;)