Últims preparatius

"Quantes calbes hi ha cobertes amb corones!"
Elizabeth Barret Browning

Segrestada hores i hores en un teatre, desitjant l'estrena de l'espectacle i retornar a la vida. Una setmana abans de la première tot són nervis i corredisses, malgrat estar tot previst amb gran antelació. Moltíssima feina per tothom però també moltes estones de braços creuats a l'espera.

La cafeteria del teatre és el lloc més concorregut i punt de trobada. Preus especials per a la companyia, a les 4h de la tarda un cafè o un manchado però cap a les 6h ja és un no parar de cañitas, mojitos i tintos de verano... i així fins a quarts de 12h de la nit. A 1€ o 1,5€ la copa impossible resistir-se: un paradís per als alcohòlics. Per sort també fan entrepans, pinchos de tortilla excel.lents i altres menges distinguides pels mandrosos que no porten el tupperware amb el sopar de casa. Les chicas que cuiden la línia mai descuiden una peça de fruita o el seu Vitalinea. Grotesca és la barreja de l'equip tècnic vestit de negre, maquillatge i perruqueria amb bates blanques i el vestuari colorista d'actors i cantants. Quanta gentada que representa que està treballant i estan allà passant les hores!

Expectació i muchas risas amb l'arribada del preciós vestuari del circ. L'hombre bala amb el seu mono a ratlles blau i grana ha estat batejat com a "Espermatozoide del Barça". Ha fet tots els possibles per no sortir a fotos de premsa ni del programa, tem espatllar la seva carrera com a solista si el reconeixen amb aquesta pinta.

La Capitana com a pallassa porta un modelet digne de l'Ágata Ruiz de la Prada: sembla una bola de flors i coloraines. Li encanta el vestit però li fa ràbia els esforços que fa per aprimar-se i acabar sortint a escena de tal guisa. Porta una perruca al cap de color taronja amb uns bucles que recorda l'Estrellita Castro cuando comía.

També van caracteritzats com a pallasso els tres músics d'escenari. L'ex-antipàtic violinista porta una perruca de Tintín gens afavoridora, l'acordionista és un famós arranjador al que no li cauen els anells per sortir a escena amb un nas vermell i el clarinetista toca la melodia de "Había una vez... un circo que alegraba siempre el corazón..." en honor a la seva oportuna semblança al Miliki dels payasos de la tele.

El meu vestit va ser l'últim en arribar per la seva complicada elaboració, pel figurinista és la joya de la corona. És una espècie de mono oriental de pantalons bombatxo i mànigues de tires amb escot molt generós que es corda al coll, gasa, tul, transparència, lluentons... Tres proves de vestuari em va costar! Molt discret en comparació al turbant-casc que porto al cap rematat amb plomes fúcsia heretat d'alguna Norma Duval escassa de roba.

Circ ambientat perquè triomfin els contrastos. Mestre de cerimònies que medeix 1 metre quaranta i Cap d'estat obès mòrbid de 200 quilos de pes. Dos mossos de pista, un alt i esprimatxat amb cara de bona persona i una mole de pell negra que fa anuncis com a pirata salvatge reconegut amb un premi de la Unión de actores de la darrera edició. Són dos joves promeses de l'escena fent d'utillers.

I ningú s'escapa d'estar pluriempleat. El baríton protagonista que si medís un pam més estaria fent carrera a l'Scala de Milà fa tombarelles per l'escenari i la seva princeseta s'enfila al trapezi i des de les altures canta la seva ària de soprano excelsa. Els malabaristes i els mossos de pista canten sense desafinar com a gent del poble mentre que el cor fem de figurants lluint vestuari circense sense obrir boca. Fins i tot la ballarina esquelètica i la zíngara colombiana formen part de l'orquestra. Com pateix la zíngara que és arrítmica amb la pandereta. Sort de la seva companya que está graciosísima i l'ajuda en la complicada execució musical del dring.

El comportament estrany de la ballarina i la seva extremada magror han provocat tota mena de teories al respecte: anorèxia, bulímia, drogues, tractament psicol.lògic... Cotilleos de camerino sobre el passat i fets recents del personal tampoc són escassos, d'alguna manera cal matar el temps i entretenir-se mentre s'està amb la brotxa o la pinta a la mà.

Tot a punt. Només faltava un últim detall: tint vermellós per al cabell per a tres elegides. No vaig negar-me a exagerar el meu coure habitual. Sessió de perruqueria que van convertir una preciosa cabellera en una espantosa mata de pelos de color rosa. Quin horror! Estava tan trista i deprimida que al dia següent vaig retornar a la pelu que està a la 5a punyeta, a una hora de camí, amb l'esperança de poder arreglar aquell desastre. Una tortura de 4 hores i mitja i cinc tints al cap, resultat: uns cabells més foscos però amb uns mínims de naturalitat.

L'ex Fakira de cabells roses a punt d'esdevenir la cantant calba us convida a gaudir de l'espectacle.