Queixalada reial

"Cavalcar, viatjar i canviar de lloc recreen l'ànim"
Sèneca

Tornada a temps del Cap d'any novaiorquès per viure els Reis a casa. Després de tants dies de patejar carrers i avingudes, baralles amb el plànol del metro i d'un pesat retorn aeri, res més agradable que el taxi paternal que recull filla i maleta. Rebuda familiar amb interrogatori comparable al de la policia de Security del JFK airport. Germanes, pares i tieta escoltaven amb més o menys interès les meravelles i calamitats del viatge, les desigualtats de la ciutat, els llocs i els espectacles més fascinants, o els detalls de la convivència a un petit apartament de Manhattan...

"El més bonic d'un viatge és el retorn" quan és la tieta hospitalitzada durant les festes que t'obre la porta de casa. Quina delícia retrobar la suau temperatura barcelonina i la bici per recórrer de nou el món conegut. Felicitacions de bon any al President de la comunitat que aprofitant les vacances de diputat ha pres la Iniciativa de canviar la trompeta per la Black&Decker i ha instal.lat uns penjadors de bicis a l'exquartet de la porteria.

L'adrenalina de l'arribada em va fer oblidar el cansament de tant walking, de dormir poc i malament i de les cues i esperes a l'aeroport. Vaig acceptar la invitació al sopar d'amics barrejats a casa l'actor. Víctima del jet lag passava la nit amb un Bill Murray Lost in another translation i la càlida llum d'espelmes d'un avançat regal de Reis.

Dia feliç de cavalcada, rambla i fer paquets. Fa anys que la nena que porto dins no es perd l'arribada de les Majestats de l'Orient. Sense infant d'excusa he hagut de renunciar a ser espectadora de primera fila però així no corro el perill d'impacte d'algun caramel-projectil. Els ulls esbatanats i les cares d'il.lusió infantils, els pares esllomats amb criatura a coll, els espavilats que porten l'escala plegable o els curiosos estressats fent les últimes compres units en la màgia del consumisme amb disculpa.

A la nit sopar dels Innocents traslladat de data. Cada vegada costa més de reunir la colla d'amics del barri, teatreros, músics i algun que altre freaky allunyat del món artístic (en Follett que va confessar odiar el teatre o algun nòvio parent de Nosferatu o pescador de gambes). Poc originals som i al nostre sopar d'empresa no et pots presentar sense el regal de "l'amic invisible". L'augment de les nostres possibilitats econòmiques i el pressupost del regal han patit amb els anys una relació inversament proporcional. Ens dona morbo trobar per "1 euro" un regal xulo per a qualsevol receptor.

A part, tots van rebre un present que agraïa el detall d'esperar per a l'esdeveniment la meva tornada de les Amèriques. He repartit una col.lecció de petits imants amb imatges en blanc i negre de Nova York. Em fa il.lusió pensar que a cada nevera amiga sobre la nota de compra "Pa i iogurts" o "Trucar la Gila" estarà un trosset que ha viatjat amb mi de molt lluny. Típic passeig per la fira de Gran Via a la matinada. La Marítima i jo ens entretenim a les parades d'artesania sense intencions de compra perquè puguin queixar-se amb raó, forma part de la tradició.

Els Reis han passat per la mansió! Sabates amb llaminadures i sobres amb calerons i regals per a tots perquè hem estat bons minyons. Aquest any a part dels habituals hem tingut visita dels Reis de l'Occident. L'obrera de l'espectacle és una terrorista del consum que ha passejat la seva VISA per 5th Avenue, la 6th, la 7th i les que haguessin fet falta... Esmorzar de xocolata amb xurros que m'ha recordat les ganes de Rei Baltasar amb que he tornat de Nova York. Com m'hauria agradat fer queixalada en algun d'aquells patges imponents de dos metres que treballen per al Rei Negre!