domingo, enero 28, 2007

Sibèria


"On funciona un televisor, hi ha algú que no està llegint"
John Irving



La troupe japonesa ha anat i tornat a la ciutat de les sabates amb puntualitat, Renfe a vegades sorprèn. La nit freda i plujosa del desembarcament recomanava sopar de consomé i truita a la francesa i fi de festa televisiu: final d'OT. Riallades sonores i crítiques sense pietat en germanor destorbant els somnis de les habitacions veïnes.

L'hotel era l'únic existent a la vil.la i oblida't de l'esmorzar buffet on pots arreplegar algun tentempié per l'entreacte. "Zumo, café y bollo" i gràcies. Les nenes ens vam camelar el cambrer perquè ens servís torrades amb pernil que l'ofici de l'artista demana molta energia. Els nous integrants de la companyia assajaven pel matí mentre la resta ens entreteníem amb activitats tan interessants com vaguejar, passejar, depilar-se o pulir-se les dietes anant de rebaixes. La plàcida lectura de l'obrera de l'espectacle va ser interrompuda per l'inquilí del pis de sota que astorat descobria una desconeguda en paños menores al seu suposat llit!

Feia un fred que pelava. Cinc minuts de congelació anar fins al teatre. Pase complert a la tarda sense temps per la migdiada. Canvis a última hora. Estic encantada amb la nova entrada triomfal de la meva bruixa però cap il.lusió em feia a la següent escena carregar un pesat drac fent un serpentejant passeig. Confessaré que no em vaig esforçar gens en fer la dragonària tasca aconseguint que el dire en funcions em deslliurés de tal enfarfec.

Molta merda! S'aixeca el teló. Adrenalina a tope. Molts nervis tenien els que estrenaven i cap pedra al fetge els que oxidat portàvem el text en castellà. La nostra poc castiza dicció ens delata, va haver farfallejades i alguna catalanada. I tot un seguit d'inclemències. El Botxí protagonista amb un fort encostipat anava perdent la veu. A la virginal Marítima se li havia posat malament el dinar i temia que se li escapés un rot a mig diàleg. El nou Emperador estava cagat a les calces i volia fugir per cames. El "Segon trombó" s'equivocava de lletra contínuament i ni dissimulava el riure. A mi només se'm va oblidar d'entrar a una escena... Quin desastre! A empentes i rodolons arribàvem al final i baixava el teló d'una funció de supervivents.

Sopar de molt bon rotllo, bona nit sense corredisses i cinc hores i mitja de talgo avui cap a casa. En un plis he recollit les meves pertinences. Em sento orgullosa de mi, en una motxilla vaig encabir les mudes netes, la versió reduïda de necesser i farmaciola, el guió, la intendència per al viatge, el llibre, els sudokus, l'mp3 i poca cosa més. Quina meravella durant uns minuts la il.lusió de travessar les Rússies en el Transiberià. Sense els quimonos hem interpretat a la perfecció el rol de turista japonès i enganxats a la finestra amb el mòbil hem fet fotos a uns no habituals paisatges nevats en terres alacantines.

7 comentarios:

Colomet dijo...

Sembla ser que en aquest viatge ha estat més interessant la vida d'artista que l'art en sí mateix...

ulls blaus dijo...

Si voleu criticar encara més despietadament mireu "mision eurovision"; potser vaig enganxar les interpretacions més còmiques Per què a la majoria de feines ningú es presenta sense una base, o uns estudis o una experiènica, i en canvi tothom s'atreveix a cantar??

alatrencada dijo...

Tens raó Colomet. Malgrat això la funció va agradar, per sort el públic no s'entera de les "desgràcies" de dalt l'escenari. I ha sortit una crítica que ens ha deixat molt bé a tots.

També tens raó ulls blaus. Hi ha qui pensa que en quatre dies es pot aprendre a cantar, o qui té un excés d'autoestima i cap sentit del ridícul creient en les seves inexistents condicions artístiques. Però si la tele ens fa creure que qualsevol dia el teu somni es pot fer realitat... Deixem que siguin feliços i ho provin! (I nosaltres que ens en riem, que dolents som)

el paseante dijo...

Assegures que...

La Renfe, puntual.

Neva a Alacant (a Alacant!!!).

Us surt malament la funció i teniu bones crítiques i el reconeixement del públic.

Em fa patir aquest virus que et va entrar a NY noieta.

Hanna B dijo...

com molen els teus bolos excèntrics, ha faltat saber la reacció del públic, espero que generosa i càlida!

alatrencada dijo...

Jaja paseante: Encara conservo el senderi. Si dubtes de la meva paraula disposo d'una pila de testimonis que a canvi d'una retribució generosa corroboraran tot el que jo digui.

Hanna: el públic queda encantat. És un gust treballar així.

Joan dijo...

I love alatrencada