miércoles, marzo 07, 2007

De càstings o càstigs


"Vivir satisfecho de uno mismo ha de ser muy aburrido, por eso no hay mejor cosa que meterse en aventuras."
Juan Benet

Més de cinc mesos sense trepitjar la capital del reino i en deu dies febrils dues entrevistes de feina altrament dites càsting.

1/ Òpera-musical de Weill i Brecht.
Tren llitera d'anada i tornada per a 39 hores d'estada: dia de descans i gran dia C (de càsting). La Faquira del circ es presenta directament amb tot el morro a la selecció final gràcies a una trucadeta explicant que estic tant liada fent de Bruixa a Barcelona. Poc temps dedicat a preparar la prova, vaig treure la pols d'una cançó d'un "Kurt viatge amb Weill" i cap a la cita, vestida i pintada amb discreció i disposada a vendre el producte.

Odio fer un càsting, demostrar lo mucho que yo valgo en dos minuts i deixar prova del desastre en una gravació de vídeo. Més de 600 persones han passat voluntàriament per aquest mal tràngol. El tribunal m'acollia amb petons i m'acomiadava amb felicitacions. Vaig cometre el sacrilegi de cantar en català a l'Español teatre, llengua que els examinadors parlen en la intimitat. El pianista va gosar utilitzar-la per dir-me que amb la meva veu l'havia despentinat.

2/ Plaça de cantant del Cor de la Comunidad de l'Esperancita.
Després de la 3a funció a la ciutat de la boira poc vaig dormir a l'hotel pagat de la meva butxaca per no perdre l'AVE que en només 2h i 40 minuts em portava a Atocha. Per culpa de les aturades al metro vaig arribar pels pèls a l'indret perdut on feien les oficials audicions. Decebedor resultat: no vaig passar ni la 1a fase... Però la meva fingida contralt se sent satisfeta de com va cantar i no entrará al trapo amb les insinuacions de tongo d'algunes. Mai estarem prou agraïdes de no haver estat escollides, tant la Capitana com jo som carne de teatro, en un cor com a funcionàries ens moriríem de pena.

Al vespre aprofitàvem les invitacions per la pre-estrena de l'última producció del català director de l'Español teatre. Ens va saludar efusivament i ens va deixar entendre que aviat ens veuríem molt sovint. Quin subidón! Oblidàvem el disgust de la tarda però calia prudència perquè no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat!

28-F, dia C (de càstig), dia de la vint-i-unena avaria de l'any i els tres misteriosos incendis que van provocar el caos al servei Rodalies de Renfe, no era un bon dia per viatjar en tren. Dia tranquil per passejar i dinar amb el Majordom i la seva senhora fins l'hora d'anar a l'estació.

Durant el documental de feres vam tenir distracció amb un robatori i l'emocionant persecució del lladre. L'incident va passar al meu vagó justament quan jo estava a la cafeteria. Quina ràbia haver-m'ho perdut! Després, l'habitual comèdia romàntica amb la Sandra Bullock o el Richard Gere que mires perquè altra opció millor no tens quan ja estàs tip de llegir. Distrets amb la pel.li no ens vam adonar que anàvem molt lents i fent paradetes...

Passada la mitjanit, amb més d'una hora de retard, se'ns ocultava la informació i només sabíem que hi havia una avaria a Barcelona i que la cosa anava per llarg. Rebelión a bordo! L'interventor ens tenia segrestats a 20 minuts de Barcelona i no va accedir a obrir portes fins que va rebre l'autorització papal. Entretant vaig fer amics amb una cerveseta a la cafeteria organitzant els grups de salvament. Tirats a Castelldefels ens llençàvem a l'aventura de recerca de taxi. Només 24 € (6 per cap) ens va costar la carrera fins Plaça Espanya.

Un càstig gens sever aquest viatge de tornada, al contrari, estic encantada de la vida perquè em tornaran els 63 € del bitllet. Com m'agrada que Renfe sigui patrocinadora de les meves andanzas a los madriles!

5 comentarios:

el paseante dijo...

Sembles una agent comercial que du una maleta amb mostres de la seva veu amunt i avall.

¿Portes el logo de la Renfe cosit a la jaqueta a canvi del patrocini?

ulls blaus dijo...

Barcelona et trobarà a faltar, però per unes horetes de retard, si la Renfe et fa el viatge de gratis, u ves venint

Esther dijo...

Ostres ! Quina doble aventura !!
Moltes Felicitats pel càsting i per aconseguir que la RENFE et patrocini !!!! ;-)
Molta Sort

Anónimo dijo...

Que les misèries de la Renfe no et facin pensar que els déus et castiguen. Ans al contrari, et premien a Madrid amb la feina que a Barcelona s'ha deixat perdre.

Aprofita-ho! Les artistes que triomfen a casa són poques i estan mal avingudes perquè volen menjar-se el pastís elles soletes.

Això sí: vine'ns a veure de tant en tant i explica'ns tots els intríngulis dels espanyols teatres.

Muacs

Ramonet, el de sempre

alatrencada fent la maleta dijo...

@Paseante: No m'importaria portar el logo de Renfe estampat ben gros allà on fos si em deixessin viatjar de gratis.

@Esther: Benvinguda al món dels lectors comentaristes. Gràcies.

@Ulls blaus i Ramonet, el de sempre: ja sabeu que m'escaparé sempre que pugui.

Us trobaré a faltar a tots!