"L'art del descans és una part de l'art de treballar"
John Steinbeck
John Steinbeck
Fa dies que es van acabar les vacances al Japó.
A la ciutat de la boira retrobàvem els nostres personatges que amb prou feines cabien a l'estret escenari. Als camerinos tampoc s'hi podia estar per culpa d'una ofensiva flaire a clavegueram que ni el precinte als desguassos ni l'Ambipur aconseguien dissimular. La sensibilitat olfactiva i al.lèrgica de la meva bruixa ben dotada de nàpia va resistir tres dies i tres funcions gràcies a l'hotel de lujo que teníem a dues passes del teatre.
La troupe japonesa va esgotar les existències del servei gratuït de minibar i també va fer molt bon paper a l'esmorzar buffet de diumenge, recuperant energies per a la funció de la tarda i per 15 funcions més! Tot i així alguns no van perdonar els seus cargols a la llauna per dinar. Ens hi trobàvem tan a gust que després de deixar les habitacions vam decidir fer d'okupa a les magnífiques instal.lacions: estudiar, llegir, petar la xerrada, jocs de mòbil, enviar sms, dormitejar... El plovisqueig d'un dia gris només convidava a gandulejar.
I aquesta setmana triplet de funcions per inaugurar un teatre del Vallès. El primer dia va haver-hi sarau amb protestes d'associacions de la ciutat per la mala gestió i la manca d'equipaments. Aprofitant la proximitat de les eleccions muncipals vam haver d'aguantar mitja hora de parlaments. La platea plena de personalitats convidades va riure a cor que vols. En acabar vaig afanyar-me a desfer-me de la bruixa, desmaquillada i vestida en un tres i no res: el que fan uns canapès! L'afamada colla del kimono buidava plates i sense vergonya arreplegava teca per a la tornada a l'autocar.
El nostre gran jefe de cognom italià va fer acte de presència però va marxar sense veure l'actuació. El seu interès era alternar amb la classe política, la funció se la sap de memòria i ara només li preocupa el nou projecte previst a la tardor. Fa dies que alguns temen i altres desitgen el final de la nostra opereta japonesa. Finalment ahir ens visitava la que realment porta els pantalons de la companyia i fèiem reunió als camerinos. A la meva bruixa li queden quatre bolos... Ai! Ja li havia agafat carinyo, deu ser molt avorrit fer de fada bona i dolça!
3 comentarios:
La bruixeta ja és teva, llàstima. Ara fes cas a Steinbeck...Els polítics quina merda, et creuràs que ens presionen a tots els que en reunim al parc amb els gossos, ens fan fotos per a veure si els portem solts, si pleguem la caca..els verds ens persegueixen amb la promesa de que a canvi del vot ens faran un gran pipican? és de risa.
Em sap greu que s'acabi la Katisha. Sempre la recordaré ballant amb el Koko a Manresa. A veure si et puc recordar per exemple... en una obra de Kurt Weill?
Felicitats!!!
I no diguis de la terra de la boira que: "Als camerinos tampoc s'hi podia estar per culpa d'una ofensiva flaire a clavegueram que ni el precinte als desguassos ni l'Ambipur aconseguien dissimular".
Et deuen diners els de Turisme de Lleida? Jaja
Sí Emily, alguns polítics últimament s'estan cobrint de glòria...
No m'agrada deixar a Lleida malparada, em sap greu Paseante. I m'agradaria que no et quedessis amb el meu record de lletja i dolenta.
La bruixeta sempre formarà part de mi. No em podré desfer d'ella. Acaben de sortir uns bolos a una illa balear. Espero que a los madriles em donin permís!
Publicar un comentario