domingo, abril 08, 2007

Tres de tres


"Tant de bo visquis tots els dies de la teva vida"
Jonathan Swift

En dies sants no procedeix que les putes treballem. El proxeneta del director musical ens ha donat tres dies de repòs vocal. I la setmana passada, com a la mili, també rebíem tres dies de permís inesperat. Temps em falta per córrer al ciber de la cantonada i comprar un bitllet cap a casa. De Barajas al Prat o de Sants a Atocha y tiro porque me toca!

Pateixo feliçment l'esquizofrènia d'una doble vida: despertar-me i no saber on he dormit, no poder entrar a casa amb les claus que obren una porta que està a 600 km o procurar per la convivència pacífica de les dues targetes de metro rivals que porto al bolso.

Barcelona és tan preciosa! I sobretot quan estàs de vacances i fa bon temps. Visca la sensació de llibertat d'anar amb bici vora el mar o de fer de turista a la teva ciutat. I el millor de tot és tenir temps per perdre amb els amics! Compartir un passeig, un cine, un tè o un atac de culturalitis amb el Professor Penyacarbassa visitant l'exposició de "La música i el III Reich". Com m'agrada abusar dels antidepressius, del marisc, la xocolata de disseny o del vi d'un Ménage à trois amb els dos amics solters. I per rematar-ho avui l'Emperador organitza l'últim sopar, traslladat de dijous sant a diumenge de Pasqua amb els apòstols del musical que retornen de vacances. Poc m'ha vist la família que encantada em rebia amb un insuperable llobarro al forn. Quina benedicció la prohibició de menjar carn els divendres de Quaresma!

Demà dilluns reemprenem els assajos i no podrem menjar mona. A canvi farem la Macedònia a escena, ara que les fruites de la partitura ja estan madures. No em donarà temps a enyorar el mar perquè el proper cap de setmana marxaré a l'illa de les ensaimades! Disposo de permís especial de l'Español per acabar la gira de l'opereta japonesa. Viatge amb todos los gastos pagados: vol des de Madrid, hotel de lujo i dietes. I a part cobrem per sa feina! La troupe esperam entre funció i funció tenir qualque estona de relax. A jo m'agradarà acomiadar-me de sa meva estimada Bruixa amb es biquini posat.

Amb una escapada mediterrània setmanal no em suposa cap sacrifici viure a la capital del reino. Què serà de l'obrera de l'espectacle quan s'acabi la bona vida, els permisos i em curi de l'esquizofrènia de fer la puta i la Ramoneta...

4 comentarios:

el paseante dijo...

Fes-li adéu amb la maneta a la bruixa de part meva. El Nanki Poo actua el proper mes de maig a la terra de la boira, disfressat d'un altre personatge. Tots heu marxat i ja no quedarà res de tot allò. Així és la vida.

Nostàlgia, se'n diu. Petons.

ulls blaus dijo...

Visca l'ensaïmada!

Professor Penyacarbassa dijo...

Disfruta la bona vida i aprofita les coses bones de la capital del reino. Però ja se sap que com Barcelona no hi ha res. I passejar-la amb la sensació de ser un turista més és un plaer que estic segur que no deu passar gaire en altres ciutats. I ara, amb això del bicing ho tindrem més fàcil y hauràs de venir més sovint per recòrrer tots els racons de la nostra ciutat comptal.

alatrencada dijo...

Quin honor rebre comentari d'una eminència com el Professor Penyacarbassa!

Sí, ja saps que poc em costa escapar-me a Bcn. Fins aviat!