martes, julio 31, 2007

Princeses

"Dicen que las princesas no tienen equilibrio,
son tan sensibles que notan la rotación de la tierra.
Dicen que son tan sensibles que enferman si están lejos de su reino,
que hasta pueden morir de tristeza."
Princesas de Fernando León de Aranoa.
Les noies de la Macedònia, som les nenes mimades de la companyia i l'ojito derecho del nostre proxeneta Herr Direktor que presumeix cofoi del treball de les seves chicas. Tot són atencions i afalacs dels solistes, cor masculí (inclosa la comunitat gay), figurants, músics de l'orquestra i equip tècnic al complert.

Exercir la prostitució és dur i sacrificat. En 10 minuts els clients del cor masculí estan a punt per a la funció però les putes dues hores abans tenim cita a maquillatge o a pelu. "Quien da la vez?" Cotilleos i pestanyes postisses i pinces al cap per a les "ondas al agua" estil anys 30. Vaig accedir a tallar-me els cabells arran d'orella per estalviar-me la tortura diària del recollit, las horquillas, la laca, la gomina i tota la potingada al cap. Odio que em pentinin! En canvi és tan còmode i relaxant deixar-se empastifar la cara per un profesional que et deixa super preciosa.


El figurinista és qui més ens estima i ens fa lluir 6 o 7 modelets a escena. A cual vestido más bonito! Roba interior i bata, o vestit i abric, i tots els seus complements de barret, bolso, joies... i mitges! Amb tant canvi ens passa la funció volant. Se'n va anar a París a comprar llenceria i millor no saber quants diners es va gastar en calces i cotilles! El vestuari és d'època, a la mínima s'esquinça i les sastres van de bòlit recosint teles tan velles. Encantades per tot, l'única queixa són les sabates de taló ben alt que han produit alguna lesió i han convertit el Thrombocid i el gel de cames cansades en els nostres millors amics.


La convivència en un camerino no és cosa fàcil. Comparteixo habitació amb altres tres obreres de la prostitució. La ballarina del Circ de l'estiu passat que és la protegida del dire musical i que segueix fent de les seves. "O está como una cabra, o tiene un morro que se lo pisa" Arriba tardíssim, o es presenta afònica, o ve de follar amb el saxo de l'orquestra o el tècnic de micros que també s'ha passat per la pedra Bianca. La puttana italiana és una de les moltes actrius catalanes que sobreviu a Madrid fent musicals. Amb dues copes de vi blanc ja t'explica amb llàgrimes als ulls que per amor a la professió s'està perdent veure créixer la seva neboda. La benjamina de la companyia, la Gwendolin, una altra catalana molt desendreçada però que té la cabeza mejor amueblada del camerino.


Quatre putes ben avingudes que només ens barallem pel termòstat de l'aire condicionat (quan funciona) i per la possessió de la crema hidratant. Ens agrada versionar lletres estil marrano o inventar segones veus a les cançons de Macedònia. Els nostres crits de guerra són "La Ca-ballé" mentre ens ruixem el cap amb l'esprai pringós o "Quien se ha corrido en mi cara?!?" corredissa cap a les dutxes ben empastifades de llet desmaquilladora. Les males llengües amb nosaltres estan encantades. Que si una pateix anorèxia o es que se mete..., que si l'altra té crisis d'ansietat i un ex que la maltractava, que si aquesta vinga fer-se porros mentre li fot banyes al seu nòvio de Barcelona, que si aquella està liada amb mitja orquestra, que si a l'altra li va el rollo bollo...


Compartim secrets, barra de llavis i polvera, Homeovox, Ibuprofè i altres drogues, juergas y resacas, moltes risas i també moltes llàgrimes. Ja hem firmat la notificació de fi de contracte. De res serveixen els aplaudiments, les crítiques boníssimes o penjar cartell diari que no queden localitats, de res serveix que l'alcalde madrileny estigui disposat a gastar més diners, de res serveix exercir la prostitució amb tant de talent... El proxeneta lluitarà per aconseguir els drets, però per ara no hi ha pròrroga ni gira.


Última setmana de Macedònia: espero que aquest no sigui el final de la història d'unes dones, d'unes putes, d'unes princeses.



11 comentarios:

el paseante dijo...

Sempre sereu princeses, sempre recordareu les bones crítiques que jo he llegit, escoltat, vist a Barcelona en mitjans estatals. Sempre us quedarà Madrid l'estiu del 2007. Felicitats per la feina feta. Igual encara podeu prorrogar i venir al Mediterrani. De gira.

Emily dijo...

Bé, llàstima ara que la cosa s'animava!. Una cosa, el figurinista deu ser bó, però no li calia anar a París a buscar roba "vintage", odio aquesta paraula, a BCN hi ha una botiga on van venir els de Titànic per al vestuari. I que us donin sabates incòmodes no té perdó!

violette dijo...

M'hagués encantat veure-us a Barcelona... Molt.
Bon estiu, princesa!

alatrencada dijo...

Encara hi ha alguna esperança... Tant de bo vinguem amb Mahagonny a Barcelona!

alatrencada dijo...

Ai... les sabates! En el meu cas no em puc queixar gaire perquè sóc una enxufada del figurinista i les meves me les van fer a mida. És que tinc una talla de peu enoooorme. I per sort, tampoc es va passar amb el taló, ja sóc prou alta.

alatrencada dijo...

Benvinguda Violette a ca l'obrera de l'espectacle. Intentarem passar bon estiu... ja sigui fent de puta o de vacances.

Emily dijo...

M'encanten les fotos!

el paseante dijo...

Has posat fotos!!! Me n'alegro. M'agrada molt la del post "Macedònia".

Anónimo dijo...

La convivència en un camerino no és cosa fàcil. Comparteixo habitació amb altres tres obreres... m'ha agradat molt aquest relat curt...

Anónimo dijo...

La convivència en un camerino no és cosa fàcil. Comparteixo habitació amb altres tres obreres... m'ha agradat molt aquest relat curt...

S.B.

Anónimo dijo...

...cal lamentar la suspensió (quan el programa ja estava imprès) d'Ascensión i caiguda de la ciutat de Mahagonny, una producció del Teatro Español de Madrid dirigida per Mario Gas que ha hagut de renunciar a la gira i a la seva reposició en la capital pel fonamentalisme de la Fundació Kurt Weill que no tolera que es canviï ni una tessitura de les veus...

LA VANGUARDIA 5/9/07