jueves, septiembre 13, 2007

Cleòpatra



"Soldats, penseu que des de l'alt d'aquestes piràmides, quaranta segles us contemplen!"
(21-VII-1798 Gizeh)
Napoleó Bonaparte


Viatge a Egipte! Per uns dies vaig abandonar la condició d'obrera de l'espectacle per esdevenir una turista qualsevol.

Sota barret i empastifada de crema solar de "+ de 50" les meves ulleres de sol contemplaven les meravelles faraòniques. Vinga suar... i vinga beure aigua. Sempre embotellada. Em barallava per aconseguir un racó a l'ombra per escoltar el guia i fer foto del temple de turno sense presència de pantalons curts aliens. Més complicat era escaquejar-se dels pesats que per "1 euro" et venien la lluna. Em divertia que per talla i pal.lidesa em canviessin la nacionalitat. Tant hortera vesteixo per què em confonguin amb una guiri anglesa?

El millor de "Ca l'Egipci" és que tots els homes et troben súper guapa i no paren de tirar-te els trastos. Allò és el paradís! Els ulls blaus prudents de la meva acompanyant de viatge van impedir que donés el meu mòbil als admiradors. No estic per visites africanes.

Reconec que allí vaig pecar. Vaig acabar menjant amanida, fruita i el boníssim karkadé amb glaçons de gel... Fets amb la seva aigua parasitada! Ho vaig fer per no perdre'm l'experiència de la tradicional diarrea del viatger. A la tornada em va tocar de regal l'excursió a les Urgències del Clínic: 7 hores d'espera! Quina desil.lusió més gran hagués estat no haver patit ni un sol contratemps. Malaguanyat Fortasec, sueros i dodotis d'emergències!

Aventures... poques. No era època de plaga de llagostes, ni d'inundacions, ni d'atemptats terroristes. Ni em va picar cap mosquit de raça desconeguda, ni vaig caure del camell que arrossegava un nano amb samarreta del Ronaldinho, ni em van atacar els cocodrils banyant-me al Nil. La vida només perilla en agafar un taxi suïcida a El Caire.

Objectiu acomplert. Calia preparar-me per l'Aida, com els déus pagans manen. No es pot cantar el "Gloria all'Egitto" sense haver trepitjat les terres faraòniques. Seguint amb la immersió egípcia, després de les meves vocalitzacions ompliré la banyera amb llet de cabra emulant Cleòpatra.

5 comentarios:

Emily dijo...

No era llet de burra?. jeje, suposo que veure cabells rojos autèntics se'ls deu fer extrany!

alatrencada dijo...

De burra, de cabra, de vaca...? Tant fa. A nosaltres, Cleòpatres del s. XXI ens toca fer banys amb llet soja.

Hanna B dijo...

egipte a l'agost sona dur, però segur que ha valgut la pena...
que agoserada de menjar tot això que has menjat.. tot i que et recolzo, segurament hauria fet el mateix!
molta sort en la nova etapa cleopàtrica!! volem fotos del bany aquest làctic! :)

violette dijo...

Genial! no ets la primera que parla dels compliments que fan els homes egipcis a les dones estrangeres... A mi més aviat em miraven amb compassió quan em veien tan morena en un país on totes lluiten per estar molt blanques... encara que a mida que m'acostava al Tíbet em miraven amb més comprensió... i alhora em trobaven tan poc atractiva com a elles mateixes. Em feu agafar moltes ganes d'anar a Egipte. O sigui que ara toca Aïda? Molta molta sort, doncs!!!

el paseante dijo...

Estàs maca en aquesta fotografia nocturna a les piràmides (ara semblo egipci jo). Però et podies retocar una mica els cabells amb el Fotochop i fer veure per una vegada que anaves pentinada. :-)