domingo, septiembre 09, 2007

Santa festa


"Penso que una vida dedicada a la música és una vida viscuda bonament i a això és al que m'he dedicat"
Luciano Pavarotti

La meva germana d'ulls blaus i jo portem noms de MaredeDéus trobades. Som dignes filles de Montserrat, netes de Lourdes i nebodes de Núria. Visca la virginal tradició nominal familiar!

Ahir, dia del nostre sant, el barri que ens ha vist créixer, inaugurava la seva Festa Major. Cap a la rambla falta gent! Una travessa de 5 minuts pot arribar a durar més d'1 hora. No pares d'ensopegar amb uns i altres, petonejades, salutacions... fa bonic retrobar-se amb amics i coneguts de tota la vida. El que no m'agrada tant és haver-me de donar per al.ludida al crit de "Ei, madrilenya!" i haver de respondre a la repetida pregunta "I ara què estàs fent?"

Després del Pregó i la visita obligada a la fira amb els nebots, tocava sopar amb la colla. Amb el temps hem evolucionat de l'entrepà de truita al Centre on fèiem teatre, al sopar de gala reservant taula a restaurant. Entremig va haver l'hamburguesa, birra i braves que menjàvem a una terrassa després de suor i baralles per aconseguir taula. Enguany hem patit un atac de poblenovitis agut i hem seguit les directrius de l'organització: "A qualsevol racó del Poblenou: sopar al carrer"

Si a un sopar convocat a les 9h, quedes a les 10h i arribes a quarts d'11 trobaràs tot ocupat. Fallit l'intent d'aprofitar taula i cadires de l'associació de veïns. Improvisació ràpida: banc de la rambla, arreplega tamburets i taules de cuina i en 5 minuts davant de casa plantes la paradeta. Millor que mai. Pà amb tomàquet i embotit i vi de Rioja. I després ball fins a les tantes...

Avui paella amb tota la família al complert. Postres de Nessun dorma homenatge a Pavarotti i sobretaula d'àries que l'obrera de l'espectacle canta després d'un vermut, un vinet i un xupito de diumenge... També hi ha hagut xocolatera aporrejada al piano pels nanos i actuacions d'opereta de les germanes. El nouvingut noviet de la petita d'ulls castanys no ha fugit corrents... Curiosa celebració de sant de les cunyades! Per sort la seva xicota es va lliurar de la tradició i no s'anomena Queralt, Socors, Claustre o Camí... L'Elisabet té nom de reina catalana, amb ella la família inaugurava una nova nissaga.

5 comentarios:

Tineta dijo...

Ostres! Em va passar per alt felicitar-vos! FELICITATS GERMANETES!
Per cert, a veure quan fem l'escrit inaugural del nou bloc!

el paseante dijo...

Quina enveja poder celebrar la Festa Major al teu barri, a la teva ciutat. Els nòmades ens hem de conformar en guaitar les festes dels altres.

Escolta, aquesta nena que no té nom de verge s'hauria d'esperar a que les seves germanes grans estiguessin promeses abans de portar noiets a casa :-)

Cada dia m'agrada més com escrius.

Felicitats pel Sant i també pel de la Ullsblaus. Amb retard.

Gatot dijo...

Vés quina cosa els noms... de petits, de vegades ens el volem canviar... i van els companys d'escola i ens el canvien; de més grans els utilitzem i sovint només per interpretar un personatge; i encara, els que ens fem adictes de blog, ens en solem posar un a mida!

serà que el nom fa la cosa?

petons i llepades de festa major!

alatrencada dijo...

Gràcies a tots. I llepades de benvinguda al Gatot.

Hanna B dijo...

oh, tu ets del barri de debò i no jo que m'ho miro tot de lluny... (menys el ball del carrer espronceda que sempre cau), aquests sopars al carrer m'encanten de veure.
felicitats pel sant (una més) i que bo això de que cantis a les postres, a casa teva tenen molta sort..!!