domingo, septiembre 17, 2006

Nit de ball

"M'agrada la festa quan ens obliga als amics, a l'endemà, a mirar-nos avergonyits"
Ernest Thomas Sinton Walton

Nit de Festa Major i tota sola amb quatre amics homes solters: l'actor, el músic, el dibuixant i el noi del barret. Amb tal companyia no cal que m'escarrassi que no se m'acostarà ningú, així que sense passar pinta ni brotxa cap al carrer.

M'esperen fent una cervesa en una terrassa de la rambla i riuen de les des/gràcies de la cambrera estrangera que els ha confessat que avui era el seu primer dia. Cap dels quatre s'aixeca per rebre'm ni em fa petons, la confiança fa fàstic! Enlloc d'això l'actor em deixa caure un comentari poc galant respecte la meva indumentària.

En el sopar de benvinguda de diumenge passat tot van ser afalacs cap al meu aspecte i tots merescuts. Vaig pensar que feia temps que no em veien i estaria bé causar-los bona impressió. Un toc de maquillatge, un des/pentinat adequat i un vestidet afavoridor d'aquells que les meves companyes madrilenyes es posarien a diari mentre que tu el tens aparcat a l'armari i només t'atreveixes a posar-te'l en ocasions especials. Falsa alarma! El meu aspecte d'avui tranquil.litza els meus amics: Madrid no m'ha canviat i sóc tan feliç anant pel món amb els meus texans apedaçats.

El millor dels balls de carrer és que coneixes a tothom i vas saludant i xerrant amb el personal. M'agrada trobar-hi gent de totes les edats, des de jubilats animosos a criatures xalant en hores que haurien d'estar dormint. Entre la joventut reconeixes cares d'aquella canalla que eren alumnes teus i ara formen part del món adult respectable, fa més de 10 anys que vaig començar a fer classe! Els habituals de la teva generació que trobes a faltar són els que ja exerceixen o estan a punt de ser pares. Però sempre hi ha els valents que treuen la criatura en el cotxet malgrat les hores que són i alguna atrevida ballant pachanga amb la seva panxa de prenyada.

La meva colla de "+ de 30" alterna amb la de "+ de 20" sense problemes i vinga salts i ballaruca. Aparició estel.lar d'un antic amic amb ganes de gresca i alguna cosa més en la seva recent estrenada condició d'home separat. Ella es va atipar de les gires interminables a l'estranger del marit actor. Ell no està trist ni deprimit, la vida és així, ja en trobarà una altra. Em dona la sensació que vol acaparar la meva atenció constantment, no m'ho puc creure... Els quatre mosqueters m'han abandonat, no els ho penso perdonar mai. Ara que jo em dedico de ple a l'artisteig no crec que sigui un interès professional, no li cal. Serà que no s'atreveix a lligar-se una noieta d'escassos 20 anys i pretén tenir un rotllo de Festa Major amb una de la seva quinta?

4 comentarios:

Colomet dijo...

Bilbao-Pallars?

alatrencada dijo...

De Pallars-Bilbao a Pallars-Espronceda...

Hanna B dijo...

ei que ja ets aqui i ja t'has cruspit les festes!!! aquest any em vaig perdre la d'espronceda-pallars de dissabte nit que és la meva preferida...
scolta, aqui falta una segona part, desenllaç o nus, o el que sigui... :)

Anónimo dijo...

Ostres una festa i jo sense saber-ho!

:((((

blaunit!
;D