domingo, agosto 19, 2007

D'agost


"Si surt, surt. Si no surt, cal tornar a començar. Tota la resta és fantasia."
Edouard Manet


I es va acabar la Macedònia. Vaig quedar-me uns dies a la capital del reino per acomiadar-me de la meva puta amb tranquil.litat i patir en solitari la depressió post-espectacle. L'única pressa d'aterrar a Barcelona: no exhaurir el termini per sol-licitar la prestació d'atur.


Quina alegria retrobar-me amb la gent que estimo, el mar, la bici, la meva rambla i... la cua de l'INEM. Un empleat amb poques ganes de treballar en mes d'agost em feia un dur interrogatori sobre les meves aptituds laborals. La seva intenció era trobar-me feina. Gràcies! Dubto que em truquin per a un bolo o un càsting, encara em tocarà pringar... Li hauria d'haver dit que només serveixo per cantar la Mimí i a l'Scala de Milà. Però tonta de mi, vaig cantar la totalitat de les possibilitats artístiques de l'obrera de l'espectacle.


Mentrestant assajava un bolo (en negre, s'entén) que vaig aconseguir trucant a una persona que detesto. Super cutre! Només vaig pregar perquè cap pijo del públic de Cap-Roig em reconegués amb aquell mono blanc estil chapapote i els cabells tenyits de negre amb un esprai del "Todo a 100".


I després què? Proposta inesperada dels ulls blaus de la meva germana per marxar de viatge exòtic. Dit i fet. On anem? Alguna oferta? Cap a Egipte falta gent!

6 comentarios:

el paseante dijo...

Es fa llarg aquest viatge a Egipte noieta. Has tornat?

Emily dijo...

Guaita! a veure si un Faraó s'enamora de tu i no et tornem a veure...

alatrencada dijo...

Els faraons no s'han enamorat de l'obrera de l'espectacle i cap déu egipci m'ha retingut. Ja sóc aquí!

Toy folloso dijo...

Vista la programació de Cap-Roig d´enguany, mes que pijos, potser son carrosses els espectadors que hi van.
El lloc, una maravella; no m´ho discuteixis això.

alatrencada dijo...

El lloc és preciós, cap ni una discussió respecte. Entre l'assaig i el concert vaig tenir temps per fer un passeig pels jardins... Quina meravella! I el mar de fons...

Deia pijo perquè trobo q els preus són caríssims. Per exemple: concert Liza Minelli
Entrades a Cap Roig de 200 a 60 €
A Conde Duque (Madrid) de 70 a 30 €!!

Anónimo dijo...

Vaja vaja... o sigui que tu estaves a l'escenari? Al cor de la dreta (vist des de l'espectador), entenc.

Sí, no sé massa bé que pretenien amb aquell pentinat i vestit, i les pantalles pffff... jo em vaig concentrar més amb la música que res més.

Sí que són cares l'entrades allà, a mi perquè a la feina ens regalen entrades per a dos persones per veure un espectacle, sino no hi aniria pas. En el cas del Carmina Burana, però, no m'era una obra desconeguda, la he escoltada desenes de vegades a casa.

Salutacions!