Santes vacances.

"La millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella" Oscar WILDE

L'Almogàver, el meu company de pis, va cometre el greu error de convidar-me a passar les santes pasqües amb els seus colegues a un poble de la costa. Uns dies que hagués pogut descansar de la seva inquilina... i se m'emporta. O és que ja no sap viure sense mi o és que no se'n refia de deixar-me sola a casa.

L'expedició, formada per en Bufa, llarg i prim com el seu parent, Don Rodrigo, el visigot conquistador d'ulls clars, l'Almogàver i una servidora, va desafiar les prediccions fatalistes de trànsit i metereologia. Terminentment prohibit dies previs a la sortida diaris, telenotícies i sobretot l'espai del Temps!

Ni cues, ni fred i molt poca pluja. Ha fet el suficient sol per a poder llegir tranquil.lament el diari al pati, o fer carn a la brasa i sobretaula fins les 7h de la tarda... Dormir, llegir, sudokus, passejar, unes cervesetes, mandrejar, dòmino, cartes... i pales de tennis a la platja mentre fa un vent que no s'aguanta, o la gran activitat de veure el partit del Barça al bar. Grans i joves, canalla, guiris, moros... Tots els homes del poble per la cuinera i per mi.

En Bufa, fent fotos a tot hora, Don Rodrigo, sempre amb gana, i l'Almogàver en període d'entreguerres, m'han tractat com a una reina. El futbol o la Fórmula 1 són petits inconvenients salvables. No han abusat de mi ni com a dona, ni com a minyona. Les tasques de la llar van ser equànimament repartides i ni una sola intentona de visita nocturna a la meva habitació, la millor de totes. Fins i tot, van deixar que els pelés al Uno. I em van portar al local del piano i les guitarres on vam fer mostra del nostre talent musical.

Exceptuant la processó de divendres sant i algun viatge sideral de poca volada, la major aventura va ser l'excursioneta al Delta de l'Ebre. Calma, aigua, aus i ocells... Quina desil.lusió no veure flamencs. Per consolar-nos no va servir escoltar el CD de Paco de Lucía. Sort de la meravella d'arròs que ens vam cruspir!