Carlos Gardel
Localitzada una obrera de l'espectacle en un thriller musical en el Londres de mitjans del segle XIX.
Després d'uns mesos d'aparent tranquil.litat van arribar les trucades pel càsting i posteriorment la del “Sí! Contamos contigo.” Maletes cap a Madrid!
El meu favorit! El més brutal i diabòlic! Tenia 20 anyets quan el vaig veure al Poliorama i em va deixar al.lucinada. Qui m'hauria dit llavors que algun dia estaria fent la reposició d'aquell musical i amb la majoria del repartiment original que tant em va fascinar.
A mitjans d'agost arribava a la capital del reino amb moltes ganes de començar els assajos i molta pena per allunyar-me de la gent que estimo. En especial de l'Almogàver que li agrada fer-me el sopar i deixa que m'adormi entre els seus braços.
Per sort, a l'Español teatre m'hi trobo com a casa i som com una família. És meravellós retrobar els companys amb els que has compartit emocions sobre l’escenari, cañitas y lo que se tercie... I comprovar que si fa no fa tot marxa més o menys igual. Els dires continuen barallant-se entre ells i esbroncant-nos a crits malgrat que estan convençuts que tenen la millor companyia del món. La jefa de pelu, l'Antoñita, amb més de 80 anys encara ve cada vespre al teatre a posar perruques. La maquilladora segueix remenant el cul entre els tècnics i les sastres no paren de queixar-se "Cuanto trabajo chicas... No sabéis la de lavadoras que tenemos que poner..." I el bar sempre està ple! Reunió de tot el personal que té poca feina…
Èxit total per l’estrena i cada dia aplaudiments a dojo. Estem a Madriz fins Reis, després cap a Bilbao i després… ja veurem. A quin sant hem de posar-li una espelma per què ens portin a Barcelona?
Després d'uns mesos d'aparent tranquil.litat van arribar les trucades pel càsting i posteriorment la del “Sí! Contamos contigo.” Maletes cap a Madrid!
El meu favorit! El més brutal i diabòlic! Tenia 20 anyets quan el vaig veure al Poliorama i em va deixar al.lucinada. Qui m'hauria dit llavors que algun dia estaria fent la reposició d'aquell musical i amb la majoria del repartiment original que tant em va fascinar.
A mitjans d'agost arribava a la capital del reino amb moltes ganes de començar els assajos i molta pena per allunyar-me de la gent que estimo. En especial de l'Almogàver que li agrada fer-me el sopar i deixa que m'adormi entre els seus braços.
Per sort, a l'Español teatre m'hi trobo com a casa i som com una família. És meravellós retrobar els companys amb els que has compartit emocions sobre l’escenari, cañitas y lo que se tercie... I comprovar que si fa no fa tot marxa més o menys igual. Els dires continuen barallant-se entre ells i esbroncant-nos a crits malgrat que estan convençuts que tenen la millor companyia del món. La jefa de pelu, l'Antoñita, amb més de 80 anys encara ve cada vespre al teatre a posar perruques. La maquilladora segueix remenant el cul entre els tècnics i les sastres no paren de queixar-se "Cuanto trabajo chicas... No sabéis la de lavadoras que tenemos que poner..." I el bar sempre està ple! Reunió de tot el personal que té poca feina…
Èxit total per l’estrena i cada dia aplaudiments a dojo. Estem a Madriz fins Reis, després cap a Bilbao i després… ja veurem. A quin sant hem de posar-li una espelma per què ens portin a Barcelona?
20 comentarios:
Abans de tot, felicitats per la feina i per l'almogàver aquest. I per l'èxit.
No sé quin sant deu ser, potser demana-li a Sant Antoni de Pàdua, que és el patró dels enamorats. Et faig còpia de la novena i te l'envio ;-)
I ves fent posts, que són divertits, i posa moltes fotos teves, pèlroja...
Primer de comentar, ole, ole. Mira que t'ha costat tornar a escriure al blog. Però tenies bones excuses. Celebro que les coses et vagin tan bé professionalment i personalment. I ja posarem ciris a diferents sants i santes perquè vingueu a Barcelona. Tinc ganes de tornar a veure't actuar, i ja saps que sempre porto tomàquets madurs a la motxila (per si de cas).
Casonlolla, ja m'ha passat al davant l'Emily. Sempre que penso que seré el primer de comentar se m'avancen l'Emily o la Rita.
Paseante, tot ho fas amb retard?
Alatrencada!! M'has fet ganes de venir-te a veure a Madrid... qui s'apunta? Emily? Rita? Khalina? Hanna? Paseante?
Fa tants anys que no hi he anat...
Si ningú m'hi acompanya, creuaré els dits perquè Santa Rita (la patrona dels impossibles que tot ho fa possible) et porti a Barcelona.
Una abraçada!
Ai Emily! la novena ràpid que m'hi poso com abans millor. I sobre les fotos... és que em fa una mica de vergonya i més si surt altra gent.
Paseante, no importa ser el primer o el segon... Gràcies per ser-hi sempre!
I tant Violette! Una visita madrilenya!!! I visca Santa Rita!
I si en lloc d'una espelma a un sant li posem a un programador/a de teatre?
Me'n alegro que hagis tornat a la blogoesfera
Violette, dissabte marxo cap a Madrid amb en Wow. Un dissabte festiu que no tinc curs s'havia d'aprofitar. Espero dissabte veure l'obra :)
En va encantar poder veure l'obra dissabte i repetir diumenge :)
Ara estem fent campanya al facebook a veure si porten Sweeney a Barcelona
Ei Violette! Molt bona pensada això de Madrid! Seria genial... trobar-nos a l'estació de Sants, o si cal a la parada d'autobusos... tota aquesta colla que ens llegim i comentem (jo poquet ultimament...) i coneixens de camí a MAdrid, i arribar davant del Teatre (per fer la visita a l'Alatrencada) tots esvalotats i contents!!
Felicitats Ala!
Sí, sí, sí!!! Anem a Barcelona a l'abril.
Estava investigant per l'amic invisible però... no he trobat pistes!! ;)
Oleee, a Barcelona a l'Abril. Mentrestant passa un Bon Nadal. Un petonet.
Hola!! Vinc a donar una pisteta de l'amic invisible!!
A mi també m'agrada el teatre però al meu blog no n'he parlat mai!
Ah! I aquest any és el primer que faig això de l'amic invisible blocaire.
Molt bones festes Alatrencada!!!
I no dubtis que et vindrem a veure al teatre a l'abril!
Tot i que... hauria estat bé anar a Madrid, eh Gemma?
no dones pistes invisibles??
Bones festes
i que tinguis un feliç any 2009!
una abraçada
Pista per al meu blocaire invisible:
Té un blog que no coneixia però en llegir-lo m'està agradant perquè em sembla que els deu tenir molt ben posats.
Bones festes!
Una altra pisteta de l'amic invisible...
-Postejo més sovint que tu i acostumo fer-ho des de la feina...
- I estic de vacances de Nadal! Tot i que tampoc és que m'apassioni..
I res, bon any!!
M'estic llegint el blog del meu o meva amic invisible i estic encantada d'anar descobrint a una dona fantàstica. Casualment també és mestra com jo, encara que en aquests moments no m'hi dedico.
Això de venir i representar a barcelona és un bo regal!
Ens avisaràs quean vingui????
Jo procuraré venir a veure't! ;)
Felicitats wapa!
Publicar un comentario