martes, enero 06, 2009

Blocaire invisible 2008



La meva amiga invisible és l'autora del blog Sol Solet.



Es tractava d'un blog que no coneixia i en anar-lo llegint he descobert una persona fantàstica. M'han entrat moltes ganes de fer un cafè amb ella, trobo que trobaríem molts temes de què parlar ben interessants. Amb les idees clares, sense pèls a la llengua, mestra de professió, feliç amb el seu marit i les seves dues filles.




Quin regal podria agradar-li?




Vaig pensar en dedicar-li una cançó i cantar-se-la en un video, però els mitjans tècnics i jo no som precisament amics... Potser una cançó infantil en honor a tota la seva vida dedicada a l'escola?







Vaig pensar en regalar-li un ram de flors que que tant alegra una casa...







Després vaig trobar un penjoll ideal per a ella que és tan lluminosa...






Donant voltes al tema de la cançó novament... Sens dubte una d'en Lluís Llach seria del tot adequada o d'algun altre cantautor català... I tot rumiant em vaig enrecordar d'una interpretació molt particular d'un tema d'en Serrat de la qual disposo d'un enregistrament.


Com a gran persona que ets, Raquel, no dubto que tens un boníssim sentit de l'humor. Així que aquí tens el meu regal: "Paraules d'amor"



Disculpeu la mala qualitat de la imatge. És un video gravat amb la càmera d'un mòbil en un escenari improvisat d'una ciutat estrangera on resideixo per qüestions de feina de tant en tant... Aquesta és una cançó universal i allà on la canteu triomfareu, fins i tot a qualsevol garito madrileny...




Poseu atenció a partir del minut i mig on la cançó dona un tomb inesperat!!







9 comentarios:

khalina dijo...

Segur que a la Sol Solet li encantaran els teus regals. I riurà molt. Sempre que veig aquest video :D

Sol Solet dijo...

Gràcies Alatrencada. Aquesta és una de les cançons de la meva vida. La pobra pianista ho devia passar prou malament, però el públic reacciona bé. La impresió és bèstial.
Coneixia el teu bloc, algunes vegades hi havia entrat, però crec que mai havia deixat cap comentari. Ara ho farè més sovint, espero trobar-te alguna vegada en el meu.
Només una cosa, no sé d'on has tret que em dic Raquel, però no m'ho dic.
Que tinguis un bon any!

alatrencada dijo...

Perdona Sol solet. Va ser el veí que em va dir que et deies Raquel... No sé d'on ho va treure.

Anónimo dijo...

jejeje pobre dona!!

Espero que t'hagi agradat el meu regalet de l'amic invisible! :)

Joana dijo...

Preciós i humorístic regal!
Bon Any Nou!!!

el paseante dijo...

Un regal ben lluminós, malgrat la foscor. Me l'he estat mirant una bona estona, amb un somriure als llavis, intentant esbrinar qui és la pianista :-)

Emily dijo...

Ho sento Aleta, però he rigut molt.
A mi em passa això i surto corrents. Tu ets una artista com deu mana!

khalina dijo...

Et passo un meme. Tens les instruccions al meu blog.

rhanya2 dijo...

Toc-toc.... ... ....toc-toc-toc.... Mmm... No, no sembla ser a casa... Tot i que algú m'ha dit avui, dissabte 14 de març, que l'han vista per aquí.... que anava a cantar al Centre Moral i Cívic del Poblenou... Just a tocar de Blogville... Molt bé.
Passaré un altre dia...
:)