Sant Jordi a Madrid

"Es gran bien tener deseos, ya que no pueden ser grandes las obras"
Santa Teresa de Jesús

Sense vessar llàgrimes ni comiats solemnes i amb una mica de mandra la meva gran maleta i jo vam marxar de nou a la capital. Poc èxit va tenir el meu intent de contenció amb l'equipatge, el majordom m'havia avisat que l'ascensor encara no funcionava. Segueix en obres per no desentonar amb la ciutat que està patas arriba, es queixen i amb raó. Madrid no se quema... está hueca, entre les rondes, passos subterranis, el metro... un dia d'aquests Madrid se hunde!

Dec conservar algun àngel de la guarda perquè un dels paletes es va apiadar de la pobre chica extranjera i la maleta va arribar al 10è pis amb el muntacàrregues. Jo de contenta que estava vaig pujar en un plis els 180 esglaons!!

Si no fossin per les esbufegants ascensions la meva vida madrilenya actual seria del tot relaxada. Vaig al cuartel a peu, des de casa és un passeig de mitja horeta pel parc. Viure en una gran ciutat i anar a treballar a peu i pel bosc és un luxe! Acostumats al fuet i al ritme trepidant els assajos són tranquils amb una directora d'escena i una coreògrafa que tenen clar el que volen. A la sortida la cerveseta i las risas no falten!

Cap queixa del tracte del majordom i la seva Ronaldinha que em fan el dinar i em cuiden. El Sebastian feliz però culpable per la seva experiència de bigàmia no ens treu mai a passejar a les dues juntes. Tem que algú del carrer li pugui dir: "Qué suerte el tío, que se ha traído a la brasileña y a la rusa!" Sempre s'equivoca amb mi: vinc de l'Est però no sóc russa, sóc polaca jo!

Fins i tot ja m'he acostumat a la chulería madrilenya, espero que no se me pegue... Però trobo a faltar la meva Barcelona: el mar, la bici, el meu piano, el bitllet de transport integrat, la lògica en la disposició de carrers, els descomptes per anar al teatre i... les persones que estimo.


És estrany passar un dia com avui de Sant Jordi a Madrid. Sense platja, sense mona, sense rosa...