sábado, mayo 06, 2006

Reflexions i contradiccions d'una festa de 30è aniversari

"A certa edat, una mica per amor propi, una altra mica per picardia, les coses que més desitgem són les que fingim no desitjar"
Marcel Proust

Avui faig anys: 31! Acabo de recordar que l'any passat pels 30 vaig fer aquest escrit.


Reflexions i contradiccions sobre una festa de 30è aniversari

Conec molta gent que “fer anys” els dona cert mal rotllo. El temps va passant i se’ns esmuny entre les mans, creus haver desaprofitat oportunitats o amb nostàlgia recordes tantes coses que mai més tornaran a ser el que eren. Per sort, el pas del temps comporta una maduresa, experiència, saviesa, estabilitat, seguretat... i tantes altres meravelles que estan ben allunyades de la vida que porto. Així que creuré a qui m'assegura que la dècada que estic a punt d'inaugurar és la millor de totes, notaré el respecte de la gent i viuré el moment de plenitud sexual. Això ja fa més bona pinta!

Ambivalència de sentiments. Em fa pànic constatar que ja no tinc ni el somriure càndid ni aquella mirada innocent dels vint anyets quan pensava que em menjaria el món, tot m’apassionava, i res em preocupava especialment. Però em consolo pensant que tot plegat acaba de començar. Mil aventures i sorpreses m’esperen i estic preparada per viure-les intensament, tant les bones com les no-tant-bones, amb intel.ligència, tendresa, serenor i un punt de bogeria.

El proper 6 de maig faré 30 anys. Podria ser un dia com qualsevol altre... però no puc fer com si res, em veig obligada a fer alguna cosa especial. La gent no és gaire original i acaba muntant una gran festa, convidant a tots aquells que representa que són amics seus. Coneixent la meva necessitat constant de trobar-li un sentit a totes les coses intento trobar alguna simbologia especial al 30, que justifiqui la meva festassa. Que sigui un número rodó no és prou bona excusa perquè cada vegada està més mal vist això de ser i/o estar rodó. I tampoc hi veig cap raó oculta: a la Bíblia el 30 passa sense pena ni glòria, una llàstima ara que tothom està tan religiós amb aquesta “primavera papal”. I per més INRI, si el 3 representa la “totalitat” i el 0 és el “no-res”, el 30 en resulta una combinació contradictòria!

Tampoc entenc aquesta tendència que tenim a celebrar “acumulacions” , quan de fet, moltes vegades ens fan molt més feliços les pèrdues. A veure, qui és el ximplet que s’alegra quan comptabilitza 30 arrugues, o 30 canes... Té molt més sentit celebrar que has perdut 30 quilos, només m'alegraria guanyar algun quilo a la lotto! És terreny perillós això de les pèrdues i guanys, perquè incita a fer balanç de tots aquests anys passats. Uf! És que no sabria per on començar. Si agafes aquell tòpic estúpid de les tres coses a fer a la vida: escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill. Atenció! em surt un 3 a 0. Carai, potser sí que això dels 30 té algun significat personal amagat!


Sembla mentida que a vegades pensi que gaire coses a celebrar no tinc... ja sabeu que de tant en tant em surt la vena “quejica”. Llavors recordo que la felicitat la donen les petites coses malgrat que això de les “petites coses” a mi em costi. Jo sempre he sigut tan grossa o tan gran amb les meves grans aspiracions, la meva gran i problemàtica veu, els meus grans dilemes, la meva gran tendència a dramatitzar en excés, el meu gran número de peu i talla. Acostumada a tanta grandària em trobo amb una realitat ben diferent: vivint de lloguer i per caritat en un colomar molt bufó però que precisament ampli i espaiós no és, sobrevisc amb les meves feinetes, el meu llistat de conquestes deprimeix i el meu compte corrent encara més. És que tot el que m’envolta és petit, xic, diminut, reduit, escarransit i això no lliga gaire amb la meva gran, vasta, extensa, voluminosa, enorme, magna i espectacular percepció de la vida.

Del que no puc queixar-me de cap de les maneres és de la GRAN sort que tinc amb els meus amics. Em sento molt afortunada de poder compartir tant els bons com els mals moments amb vosaltres. I és per això, tant si és una convenció social, tingui alguna trascendència o significat especial, suposi o no una superació d’algun trauma passat, amb motiu o excusa o sense... Tinc claríssim que serà un gran luxe tenir-vos al meu costat el divendres 6 de maig per superar el dolç tràngol que suposarà la gloriosa entrada a la dècada dels 30.

Abril-maig 2005

2 comentarios:

el argentí dijo...

Hola! abans de tot, molt feliz aniversari!!
Ets tauro com la meva filleta.
Cal mes temp per fer una reflexió sobre el teu pensament dels 30 anys. Ja em vaig fer con molt gust.

Animo treintaniera!!

el paseante dijo...

Els anys passen, però queda el que has viscut, el que en recordes, el que n'escrius. I tu ho fas molt bé (al menys això d'escriure, la resta imagino que també). Felicitats colometa.