Fi de curs

"Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor."
(L'emigrant) Jacint Verdaguer

Mes de juny, agenda atapeïda dels assajos habituals i dels extres, audicions, concerts, reunions, claustres... I a més, la calor que comença a apretar, els nervis dels exàmens finals, controls, avaluacions, informes, nens suats i neguitosos i professors agobiats.

Se'm fa estrany aquest any passar aquests dies amb tanta tranquil.litat. Feliç de no haver d'aguantar interminables audicions d'instrument en una sala atapeïda de pares que no dubten de la genialitat del seu fill i iaies que es venten sorollosament. Alliberada de fer exhaustius informes en els que has de camuflar les ineptituds dels alumnes i d'escoltar en avorrides reunions de professors anècdotes sense gràcia o mentides sobre la Gran Pedagogia. Despreocupada de l'organització de concerts, de la seva qualitat musical i dels resultats acadèmics.

Tampoc tinc motius per enyorar les famoses i envejades vacances dels mestres. En el meu cas eren una estafa: vacances de treballar i de cobrar. M'acomiadaven al juny amb un somriure de bon-estiu i em tornaven a contractar al setembre! Entre estalvis, atur i col.laboració econòmica de la parella o dels progenitors el col.lectiu de mestres de música sobreviu juliol i agost com pot. Per això alguns opten per la Primària encara que els toqui fer mates i socials, els atrevits s'enfronten amb el difícil alumnat de Secundària i els més afortunats es col.loquen en Conservatoris o Escoles Municipals.

La meva situació laboral actual no és millor: ara treballo o ara no, cap nòmina espectacular i els bolos mai saps quan els cobraràs. Tot i així, les vicissituds d'una artistilla amb l'ala trencada cantant "un mantón de la Chi-na-na..." que viu amb un majordom a 600 km del seu hàbitat natural, sense bici, sense mar i sense Estatut són envejades pels meus excompanys de feina. Tants anys de sacrifici de Rubinsteins asseguts davant un moble o de Callas patint per no enconstipar-se, no es veuen recompensats en l'ensenyança del do-re-mi a una colla de maleducats.

De totes maneres, l'obrera de l'espectacle confessa que troba a faltar fer classe. Protagonista absoluta de l'escenari de la seva aula. Amb sublims interpretacions seguint un guió ben après o fruit de la improvisació aplaudides pel gran públic. Llàstima que el d'algunes funcions pretenia fer-li la guitza, però aconseguia generalment baixar el teló victoriosa.

Hi ha un mètode infal.lible per a superar l'enyorança de la vida pedagògica. Aquests dies estic visitant exescoles, excompanys, exalumnes i assisteixo a tots els festivals de fi de curs que puc. Estic segura que la meva cura d'intoxicació donarà resultat aviat i podré marxar sense recança a Madrid a sarsuelejar.