Vull anar a l'Opera House!

"D'aprop ningú és normal"
Caetano Veloso

No tot són flors i violes per a la Supernanny.

Dissabte vam fer bugada. Quan hi és la governanta no ens acostem a la rentadora perquè ningú com ella sap fer les combinacions no-perilloses entre colors, textures i tamanys. Jo no he fet cap Màster en Bugaderia, però he posat en l'últim any sense contratemps la rentadora de 7 cases diferents: programa ecològic, aigua freda i dits creuats perquè cap peça destenyeixi.

La màquina en funcionament i les inquilines disperses per la mansió. Gràcies a una visita a la nevera de la tieta ens vam salvar del naufragi. Inundació a la cuina. Més d'una hora sense donar abast amb la baieta, fent servir la pala de recollir la brossa i el pot de la llet per a fer més via i patint perquè la mullena no els traspassés als veïns de sota. Quina ràbia! Interrompre el procés de "rehabilitació personal" de dissabte vespre: tota mona, vestida i maquilladeta... Arremanga't els pantalons i arreplega el cubo i la fregona!

Diumenge l'afavorida germana d'ulls blaus amb el seu pescador de gambes ens honoraven amb la seva presència a l'hora de dinar. Cap dels dos té mà per la cuina i per tant no es tractava d'una visita de cortesia. Una dona és prou intel.ligent com per no arriscar-se a perdre un nòvio descontent a taula.

Dilluns vaig deixar a la tieta i la iaia amb l'encàrrec secret de vigilar-se l'una a l'altra. Les tres germanes visitàvem els habitants de la platja. El nostre Segurata s'està fent vell: a la 1h del migdia ja patia perquè no ens donessin de dinar. Les nenes hauríem preferit una paella insuperable de les que ell fa però reconec que l'aroma a pintura no hauria convidat a menjar-la. A la sortida del restaurant la senyora de la neteja no va parar d'insistir com una criatura fins aconseguir que la portéssim a un Parc temàtic.

Quina mandra a quarts de 4h de la tarda entrar a una macro botiga de mobles! No estàs en condicions de visualitzar aquella mega llibreria en el teu esquifit menjador, només ets capaç d'imaginar-te fent la migdiada a cada sofà o llit que ensopegues. El senyor de la casa va ser el primer en abandonar el circuit temptat per una còmoda butaca d'oferta. La germana petita es va perdre en un menjador d'estil rústic i els ulls blaus de la gran es despistaven entre lamparetes. Un corpulent i atractiu sofà em va seduir i vaig deixar que la matriarca arribés victoriosa en solitari al final del recorregut.

Amb les admiracions a la cuina i el bany nous i el "Debat sobre l'estat de la mansió" vam obtenir permís patern per anar a buscar el tren que em tornés al meu cangur urbà. No vaig trobar la tieta afamada ni la iaia i les seves plantes assedegades, les puc deixar soles unes hores.

La tieta troba a faltar la cunyada i els seus serveis de perruqueria, ritual de les tardes de diumenge. Jo no em pentino mai. Dec tenir repulsió a la pinta, un trauma infantil per culpa de la meva mare, l'excés de colònia i les cues i trenes que em feia. Però ella no queda curta: cada dia es posa els rulos abans d'anar-se'n al llit. Malgrat les queixes del meu pare que alguna vegada s'ha despertat amb una pinça clavada a l'esquena, és capaç de dormir amb aquella tortura de plàstics de coloraines al cap.

Els cabells embullats van acceptar que la neboda els posés els rulos. No sóc una professional com la meva progenitora però malgrat el poc ús que en faig a diari, tinc traça: tallar els cabells, tenyir, fer recollits... Beneficiàries i agraïdes de la meva afició són les meves companyes de teatre. Si algun dia decideixo plegar veles en el negoci de la faràndula obriré una perruqueria.

No sé si em convenç aquesta pluriocupació entre cantant a estones lliures i empleada domèstica/cuidadora familiar/chica-para-todo. Si haig de fer de cangur almenys que m'enviïn a Austràlia!