miércoles, junio 07, 2006

Vull anar a l'Opera House!

"D'aprop ningú és normal"
Caetano Veloso

No tot són flors i violes per a la Supernanny.

Dissabte vam fer bugada. Quan hi és la governanta no ens acostem a la rentadora perquè ningú com ella sap fer les combinacions no-perilloses entre colors, textures i tamanys. Jo no he fet cap Màster en Bugaderia, però he posat en l'últim any sense contratemps la rentadora de 7 cases diferents: programa ecològic, aigua freda i dits creuats perquè cap peça destenyeixi.

La màquina en funcionament i les inquilines disperses per la mansió. Gràcies a una visita a la nevera de la tieta ens vam salvar del naufragi. Inundació a la cuina. Més d'una hora sense donar abast amb la baieta, fent servir la pala de recollir la brossa i el pot de la llet per a fer més via i patint perquè la mullena no els traspassés als veïns de sota. Quina ràbia! Interrompre el procés de "rehabilitació personal" de dissabte vespre: tota mona, vestida i maquilladeta... Arremanga't els pantalons i arreplega el cubo i la fregona!

Diumenge l'afavorida germana d'ulls blaus amb el seu pescador de gambes ens honoraven amb la seva presència a l'hora de dinar. Cap dels dos té mà per la cuina i per tant no es tractava d'una visita de cortesia. Una dona és prou intel.ligent com per no arriscar-se a perdre un nòvio descontent a taula.

Dilluns vaig deixar a la tieta i la iaia amb l'encàrrec secret de vigilar-se l'una a l'altra. Les tres germanes visitàvem els habitants de la platja. El nostre Segurata s'està fent vell: a la 1h del migdia ja patia perquè no ens donessin de dinar. Les nenes hauríem preferit una paella insuperable de les que ell fa però reconec que l'aroma a pintura no hauria convidat a menjar-la. A la sortida del restaurant la senyora de la neteja no va parar d'insistir com una criatura fins aconseguir que la portéssim a un Parc temàtic.

Quina mandra a quarts de 4h de la tarda entrar a una macro botiga de mobles! No estàs en condicions de visualitzar aquella mega llibreria en el teu esquifit menjador, només ets capaç d'imaginar-te fent la migdiada a cada sofà o llit que ensopegues. El senyor de la casa va ser el primer en abandonar el circuit temptat per una còmoda butaca d'oferta. La germana petita es va perdre en un menjador d'estil rústic i els ulls blaus de la gran es despistaven entre lamparetes. Un corpulent i atractiu sofà em va seduir i vaig deixar que la matriarca arribés victoriosa en solitari al final del recorregut.

Amb les admiracions a la cuina i el bany nous i el "Debat sobre l'estat de la mansió" vam obtenir permís patern per anar a buscar el tren que em tornés al meu cangur urbà. No vaig trobar la tieta afamada ni la iaia i les seves plantes assedegades, les puc deixar soles unes hores.

La tieta troba a faltar la cunyada i els seus serveis de perruqueria, ritual de les tardes de diumenge. Jo no em pentino mai. Dec tenir repulsió a la pinta, un trauma infantil per culpa de la meva mare, l'excés de colònia i les cues i trenes que em feia. Però ella no queda curta: cada dia es posa els rulos abans d'anar-se'n al llit. Malgrat les queixes del meu pare que alguna vegada s'ha despertat amb una pinça clavada a l'esquena, és capaç de dormir amb aquella tortura de plàstics de coloraines al cap.

Els cabells embullats van acceptar que la neboda els posés els rulos. No sóc una professional com la meva progenitora però malgrat el poc ús que en faig a diari, tinc traça: tallar els cabells, tenyir, fer recollits... Beneficiàries i agraïdes de la meva afició són les meves companyes de teatre. Si algun dia decideixo plegar veles en el negoci de la faràndula obriré una perruqueria.

No sé si em convenç aquesta pluriocupació entre cantant a estones lliures i empleada domèstica/cuidadora familiar/chica-para-todo. Si haig de fer de cangur almenys que m'enviïn a Austràlia!

6 comentarios:

Colomet dijo...

Bon dia alatrencada, veig que la teva vida de majordona no et permet l'avorriment!! Estàs menys transcendental que en d'altres posts, oi? És un bany de realitat?

el paseante dijo...

Hola noieta,

Jo també vaig patir una inundació per culpa d'una rentadora, encara que no en tingui, per culpa de les veïnes colombianes del pis de dalt.

Les parets eren una cataracta d'aigua amb sabó i no només vaig haver de recollir la meva, també vaig ajudar aquelles senyores histèriques que no sabien tancar la clau de pas, ni buidar la piscina on ara vivien.

alatrencada dijo...

Ahir el blogger no em va deixar respondre els comentaris.

Vaig patir també un aiguat que ens arribava del pis de dalt on vivien uns argentins. I després de la meva vaig recollir la seva aigua. Però d'histerismes cap, ells sempre tan panxos. Eren guapíssims, si en aquella època haguéssim tingut ascensor!

T'estranya Colomet que escrigui sense transcendència? No sé, això va com va, però reconec que pocs dies pateixo atacs de normalitat.

Tinc tendència a dramatitzar en excés. Potser és per culpa d'algun degli grandi maestri que em va qualificar de soprano drammatica. Més aviat dec ser un drama de soprano!

Colomet dijo...

bona nit supernanny, he pensat que potser sí que valdria la pena posar el meu bloc en alguna llista d'aquestes, però no me'n surto. Em pots explicar com es fa :) Vaig entrar a fer cataping però em diu que ping refusat. Per cert, què és un ping? :) Bona niiiiiiiiiiiit, que somiïs amb els angelets amb qui sigui que et doni bon rollo.

Colomet dijo...

...volia dir amb amb els angelets o amb qui sigui...

alatrencada dijo...

Ui! No sé si sóc la persona més indicada per ajudar-te en temes internàutics. Amb paciència, bona voluntat i ajuda en vaig aprenent. Però en el cataping sí que et podré donar un cop d'ala ;-)

alatrencada@hotmail.com

Els angelets m'esperen!