jueves, junio 15, 2006

Manyagoi greuge

"A mi no m'agraden les persones que es queixen... Una persona que plora i crida davant d'un drama no et fa pena, et fa pena aquella que calla i aguanta"
Mercè Rodoreda

No suporto la gent que es passa el dia queixant-se per tot. Res els sembla bé i a tot li posen pegues. Sempre estan rebufant i fent cara de fàstic. Només la canvien per una d'immutable, ben estudiada, perquè res que els expliquis afecti el seu acurat rictus. Amargats, avorrits, irritables, susceptibles...

Jo puc ser una d'aquestes, la pitjor. Fent cara de gos i trobant els aspectes negatius a tot no em guanya ningú. No cal que m'esforci gaire per a desanimar el personal i amargar-los el dia. I no estic sola en la meva missió, tants que conec especialistes en generar mal rotllo. No voldria ser així, però em veig obligada a ser-ho. Ho faig per ser acceptada pel món i sentir-me integrada en la societat.

Tanta gent que ha après a fingir i a callar. Hi ha coses que fa lleig dir-les, i cap pitjor que la confessió de ser feliç. Si per alguna casualitat a algú li sembla ser-ho, ho dissimula, no fos cas que algú altre se n'adonés i volgués amargar-li l'efímer instant de felicitat.

No existeix la felicitat absoluta. Generalment, com amb la propietat, la responsabilitat i la llibertat, on comença la d'un acaba la de l'altre. Potser és millor que sigui relativa, amb l'emoció de guanyar o perdre-la, i per descomptat el dret a queixa.

El problema és que no sé a quina oficina adreçar-me per manifestar el meu descontent i menys encara quins motius especificar en el full de reclamació.

4 comentarios:

Colomet dijo...

estimada altrencada, veig que aquesta setmana la lluna ens ha afectat una mica a tots plegats. L'has vista algun dia aquesta setmana? Diumenge va ser plena i es veia gran i lluminosa fins dimecres almenys, que va ser la darrera vegada que la vaig veure. Deu ser la lluna...a mi també m'ha afectat, no et pensis...

Colomet dijo...

per cert, què vol dir manyagoi?

alatrencada dijo...

Manyagoi és diminutiu de manyac, que vol dir suau, dòcil, no esquerp. De fet, aquest títol no em convenç gaire. Volia que fos una protesta tendra, com les manyagues que fas a un infant...

-------------------------------

Sóc una enamorada de la lluna! Cal acceptar amb alegria que ens afecti i amb resignació les nostres diferents "llunes"...

És au nocturna la Colometa de l'ala trencada!

Hanna B dijo...

hola alatrencada! m'agraden molt les teves cites, sóc rodoreda-fan a més..
totalment d'acord amb el tema queixes, jo vinc d'una mare i un avi que són mestres del tema, i és insuportable.. et creen una angoixa terrible, i ells es desfoguen i potser al cap d'una estona ja estàn bé! (i tu a l'inrevés!)
de totes maneres, els astres i les hormones condicionen molt també..