Manyagoi greuge

"A mi no m'agraden les persones que es queixen... Una persona que plora i crida davant d'un drama no et fa pena, et fa pena aquella que calla i aguanta"
Mercè Rodoreda

No suporto la gent que es passa el dia queixant-se per tot. Res els sembla bé i a tot li posen pegues. Sempre estan rebufant i fent cara de fàstic. Només la canvien per una d'immutable, ben estudiada, perquè res que els expliquis afecti el seu acurat rictus. Amargats, avorrits, irritables, susceptibles...

Jo puc ser una d'aquestes, la pitjor. Fent cara de gos i trobant els aspectes negatius a tot no em guanya ningú. No cal que m'esforci gaire per a desanimar el personal i amargar-los el dia. I no estic sola en la meva missió, tants que conec especialistes en generar mal rotllo. No voldria ser així, però em veig obligada a ser-ho. Ho faig per ser acceptada pel món i sentir-me integrada en la societat.

Tanta gent que ha après a fingir i a callar. Hi ha coses que fa lleig dir-les, i cap pitjor que la confessió de ser feliç. Si per alguna casualitat a algú li sembla ser-ho, ho dissimula, no fos cas que algú altre se n'adonés i volgués amargar-li l'efímer instant de felicitat.

No existeix la felicitat absoluta. Generalment, com amb la propietat, la responsabilitat i la llibertat, on comença la d'un acaba la de l'altre. Potser és millor que sigui relativa, amb l'emoció de guanyar o perdre-la, i per descomptat el dret a queixa.

El problema és que no sé a quina oficina adreçar-me per manifestar el meu descontent i menys encara quins motius especificar en el full de reclamació.