Sensibilitat als peus

"La sabata que va bé a una persona és estreta per a una altra: no hi ha recepta de la vida que vagi bé per tots"
Carl Gustav Jung

La tia pràctica no ha marxat fins que la meva mare ha acabat l'interrogatori i després d'haver donat el vist-i-plau al Pronovias instal.lat a la mansió. Les Teresines del menjador hem continuat feinejant.

La tieta que viu a casa és la modista oficial. Començant per eixamplar el seu vestit comprat de rebaixes a 6 mesos vista que ara no li corda. Adaptant un vestit molinero per a la iaia presumida, amb els seus 87 anys vol que li escotin la brusa i li acurtin la faldilla. Fent unes pinces aquí i allà per una, escurçant una vora per l'altra, ajustant uns tirants...

La meva mare és la supervisora general. Ens ha obligat a totes a estrenar modelet mentre consenteix que el seu marit es posi el vestit de sempre, camisa i corbata nova i no es notarà. Fa mesos que recorre botiga rere botiga. En el seu cas, finalment s'ha decidit per un vestit que no té res a veure amb la seva idea original. Amb el tipet que lluu últimament causarà sensació. Em comença a preocupar la seva anorèxia menopàusica. S'ha tornat una experta en dietes proteiques i dissociades, coneix tots els truquillos per fer règim i recita de memòria el llibre de Montignac com si fos la Bíblia. S'ha aprimat moltíssim però es mira al mirall i es veu grossa.

El meu pare pateix una malaltia que s'anomena cansament pel casament. El que més li reventa serà fer de xofer, deixar la iaia, la tia modista i la dona a la porta i anar-se'n a aparcar tot sol, com sempre. Segur que li faria il.lusió entrar alguna filla de bracet a l'altar. De moment cap té intenció de fer-li interpretar el paper de pare de la núvia. Sempre ha bromejat amb el tema dels gendres, "Porteu a qui volgueu a casa. Això sí, un negre no!" i afegia mig rient "Bé, si té peles..." Si sabés que fa poc un gay cubà pels papers m'oferia 3000 € per casar-me amb ell!

S'acosta dissabte i cada dia hi ha més nervis. Segueixo sense hora a la perruqueria i sense haver decidit les sabates que em posaré. Tant de bo trobés alguna sabateta mona als xinos per sortir del pas. Aquesta gent que feien l'animalada d'embenar els peus de les nenes perquè no els creixessin i poder-les ben casar, no podrien creure mai que una dona pugui calçar un 42. No tinc el peuet de la Ventafocs, deu ser per això que mai em trobarà el meu príncep blau.

Se n'ha anat la tia pràctica i ningú em farà costat. La seva alçada de metre vuitanta també té un número de peu gran a joc. Ella entendria que no tinc ganes de gastar-me un pastón per unes sabates que em faran mal i que mai més em posaré.