Tres sants i un Joan del riu

"Tots els triomfs neixen quan ens atrevim a començar"
F. Eugene Ware

"Sant Joan, el dia més gran". Vaig anar a la revetlla amb la feina feta i tots els Joans felicitats, començant per la família que "De Joseps, Joans i ases n'hi ha per totes les cases".

El tiet Joan té l'honor per edat i antiguitat de ser el primer. Content de sentir-me, em pregunta per on estic i per la feina. Els tiets no van poder tenir fills i les tres nebodes érem les ninetes dels seus ulls. Ara, tres desagraïdes: una amb el seu nòvio a la Costa Brava, l'altra fent sarsuela a Madrid i la petita dedicada als estudis i a les ganes de sortir.

Diu que poca cosa celebren, coca i al llit aviat que a la tele no faran res de bo. Els truco que ja estan a taula, quan un és vell sopa a les 9, diu. "Però si encara no són 3/4 de 9 tiet, i tu no ets un vell!" La tieta que no li importa passar el dia cuinant li haurà preparat algun plat especial. Ell té una bona panxa però és un jubilat actiu que s'entreté reparant qualsevol aparell que troba als Encants.

El meu cosí Joan no m'agafa el telèfon, deu estar liat. Trucaré d'aquí 5 minuts. Abans de complir-ne 30 ja estava casat, tenia contracte indefinit, cotxe, hipoteca i neixia el seu fill. Les comparacions són odioses així que no parlaré de la situació actual de la seva cosina. Contesta al mòbil. Han anat al Montseny el cap de setmana i estava posant el petit a dormir.

"Poca festa... una mica de coca i a dormir que demà abans de les 8 ja estarem en dansa. Tu sí que vius bé!" No es pot tenir tot, està clar.

Després d'enviar uns missatgets a amics Joans més llunyans, truco al Joan amic íntim de la parella del meu amic íntim, culpable que l'estiu passat me n'anés a cantar a la capital. Una vida de pel.lícula. Té un accident de cotxe i la seva dona queda en coma 7 anys fins que mor. Ell es queda sol cuidant la seva filleta d'1 any i mig i deixa el cant que era la seva passió. Refà la seva vida i té un altre fill. Es separa per sortir de l'armari i ho perd tot. Li toca acceptar-se, pagar lloguer, hipoteca de la casa que no viu, pensió per al fill que gairebé no veu, estudis, menjar i capricis de la filla i d'ell. Però recupera les ganes de fer coses i les inquietuds artístiques.

Aquest mes de març troba nòvio i una setmana més tard agafa la baixa per depressió. Vaig parlar fa poc amb ell i em diu que està molt millor. Conscient de les seves circumstàncies es dedicarà com cal a la feina de professor a l'Institut i fora tonteries. No entenc res. Em parla l'home que fa uns mesos amb un cubata a la mà m'animava a deixar-ho tot per cantar? Quin descans quan salta el contestador i m'estalvio de saber els seus plans desoladors per avui: "Només volia felicitar-te, espero que estiguis més bé. Un petó"

Tres Joans i cap foguera per cremar!

Us explicaré la revetlla d'un altre Joan. Un Joan que s'atreveix a trucar una noieta per anar a passejar per la platja. Són les dues passades, l'hora més o menys és la de sempre, només canviaran el teclat per la veu i la presència física de l'altre. Ell ve preparat amb tovallola, ampolla de vi i aigua. Ella ha encarregat un castell de focs per l'especial ocasió però amb els nervis ha oblidat pentinar-se.

Creuen saber moltes coses sobre l'altre: el que diu, el que pensa, el que escriu... però són dos desconeguts que es troben entre la gentada amb banda sonora d'onades i petards. Cap conversa podria ser més interessant que l'emoció de sentir la veu de l'altre quan diu el teu nom, de mirar uns ulls tímids, o de descobrir que bé senta riure plegats... Llàstima que no quedarà el record de les picades dels mosquits que amb el fum ell foragitava ni les petjades d'ànecs grans que la marea suau va esborrar.

Felicitats, Joan!