El casori

"Em preguntes si has o no de casar-te; doncs, facis el que facis te'n penediràs"
Sòfocles

I va arribar el dia. Poc temps vaig dedicar a guarnir-me, un toc de maquillatge i cabells recollits estil natural, ni manicures ni pedicures. Vestit, sabates tenyides per l'ocasió, bolset de pedreria del xino i arracades i anell de préstec de la iaia, tot verd molsa. Color semblant al triat per la mare del nuvi i cinc convidades més, ideals per fer un anunci d'Ajax pino. A cap li quedava tan bé com a mi, "qué contraste más maravilloso con tus cabellos rojizos", afalac que només podia venir d'un desconegut convidat gay.

Vaig ser la primera en abandonar la mansió en solitari i emprenyada perquè la xofer no estava a punt. Vestida de "princesa del pèsol", camuflada darrera unes ulleres de sol vaig trobar afortunadament un taxi abans de morir sota el sol. Els músics ja portaven un quart d'hora assajant quan la solista arribava, donant la raó al tòpic dels cantants divos que sempre s'han de fer notar.

Dins l'església no feia excessiva calor i va ser una cerimònia prou suportable. Tots vam col.laborar: la blanca y radiante novia no es va fer esperar, el capellà no va ser pesat, els pocs nens no van bramar en excés i jo vaig intentar cantar poc i bé. Vaig triomfar especialment amb la interpretació de Sonrisas y lágrimas, fent que aquestes afloressin en els ulls d'una emocionada mare de la núvia.

Fins i tot la sagristana amb l'escombra a la mà em va felicitar: "Una mica més i no et reconec. Tu ets la de la bici!". La desgrenyada de pantalons curts i samarreta descolorida que el dia anterior havia anat a l'església a inspeccionar el terreny era la mateixa noia que cantava l'AveMaria!

Delicatessen a l'aperitiu i sopar de mariconades (en opinió del meu pare), vi, cava, cafè, copa, sorpreses, regals, ball... Excepte pastís de noces i puro, va haver-hi de tot, fins i tot una parella de lesbianes perquè les iaies poguessin fer safareig. Llàstima del puro... Jo no fumo però m'agrada emular la Sara Montiel en aquestes ocasions. Ara que el tabac està tan mal vist regalen flors i bombons. Un casament fantàstic: sense parlaments al sopar i sense video record que mai ens podran obligar a veure!

Molt hàbilment vaig canviar el lloc que m'havien assignat sense que ningú se n'adonés. Vaig preferir la taula familiar amb el perill que suposava tacar el vestidet amb el tomàquet dels macarrons del menú infantil que haver-me de fer la simpàtica amb algun suposat bon partit col.locat casualment al meu costat. Vaig ser molt bona noia, vaig beure amb moderació, no vaig refusar cap ball i vaig respondre amablement tot de preguntes sobre la feina i Madrid. El tema artístic acapara l'atenció i m'estalvio tots els comentaris referents a la meva solteria, quina alegria.

Les plomes de gall d'indi que portava al cap la núvia i l'armilla de butanero del seu ben plantat marit se n'anaven sobre un descapotable a passar la nit de noces a l'Hotel Arts. A cinc minuts del fantàstic pis de la Vil.la Olímpica on han instal.lat el seu niu d'amor. Hauran d'esperar tres mesos almenys a quedar embarassats, ja que el tractament preventiu antimalària els ho impedeix. Demà passat se'n van de safari a Tanzània, último grito de viatge de lluna de mel. Molt romàntic...

Tot plegat un gran negoci, però reconec que m'entendreix la il.lusió d'una parella que s'estima i més quan la felicitat és compartida per la teva família.