El circ

"Yo soy un artista sin patria ni hogar
que ríe en la pista queriendo llorar "
Black, el payaso.
Francisco Serrano Anguita


Aclimatándome. M'acostumo a la lengua del Imperio, al clima sec, a beure aigua amb bon gust de l'aixeta, al metro que ve per la dreta, a la chulería i a anar cada dia al teatre a fitxar. Fins i tot podria dir que m'agradaran els espectacles que fem perquè poden semblar qualsevol cosa excepte una sarsuela.

"Adiós a la Bohemia" serà sòbria i amb un aire esperpèntic que no té res a veure amb la majoria del repertori castizo. Poca feina per les dones. Només tenim una aparició estel.lar a la qual ens reclamen amb un "El coro de putas a escena por favor". Espero que en el càsting ens triessin per les aptituds artístiques i no per la imatge de pilingui. Sort que cantem poc, el corsé que ens fan portar gairebé no ens deixa respirar.

"Black" serà més festivalera però també fuig del mantón de manila i les horterades habituals. Des de producció ens van preguntar si teníem algun inconvenient a portar vestuari circense. Massa aviat vaig dir que estava encantada. Quan vaig imaginar la possibilitat de passejar-me una hora llarga vestida amb maillot de trapezista em vaig penedir de no haver respost: "Yo me pido la mujer barbuda!"

Aquest personatge li ha tocat a la més veterana de la companyia. Una dona que mai calla que en el seu dia va ser una de les coristes del La-la-la a Eurovisió. Ha gravat les cançons de la mare goril.la de Tarzan de Disney i de l'Abeja Maya. Com m'agradava la cançoneta "En un país multicolor..." I pensar que acaba la seva exitosa carrera musical amb la sublim interpretació de Mujer barbuda en un teatre de categoria!

El director ha tingut molt bon ull atorgant a cada membre del cor un personatge de circ. El cubano que fa de domador de lleons té la mateixa cara que l'Ángel Cristo. La delicada ballarina és la tía buena de la compañía que és l'única que es pot permetre arribar 20 minuts tard i emportar-se un piropo del dire musical. S'ha tornat un viejo verde diu l'Abella barbuda que fa més de 40 anys que treballa amb ell.

Tenim de tot en el nostre circ: hombre-bala de Lavapiés, mag saleroso, quiromante, home forçut habitual de gimnàs, faquir del Brasil, fallera funambulista, bessones siameses, pallassos varis... Fins i tot una zíngara colombiana i un torero d'ulls clars. Els acròbates, malabaristes i trapezistes seran gent del circ de debò. Nosaltres només ho fem veure.

La catalana perduda a Madrid és l'Acompanyant de Faquir. Encara no entenc com puc ser jo la noia exuberant que l'ajuda amb el foc i voluntària a ser acoltellada amb els ganivets. Millor hauria estat triar una noieta que ocupés menys espai per fer el tir al blanc. El meu company és un mulato impressionant de més de metre noranta que té un somriure irresistible. Va una mica despistat, sort de mi que estic al cas de tot. No han trigat a arribar-me els informes respecte a aquest tros de mascle, un faldiller de cuidado. Les seves beneficiades no escatimen detalls d'un tamany impressionant de....

Tinc ganes de veure'm disfressada de Faquira. El disseny és preciós, les males llengües diran que el meu vestit és el més bonic perquè el figurinista és català com jo. En el món de la faràndula ni Estatuts ni papers de Salamanca ni Barça, les polèmiques per un vestit!

"Ridi, Pagliaccio, sul tuo amore infranto"