"Imbècil és l'ase que va molt carregat i que pretén córrer"
Ramon Llull
Temps de vacances, pànxing, viatges, platja, muntanya... Tot fantàstic excepte haver de fer maletes. Sempre ho deixo per última hora. No m'agrada, em fa mandra i amb el dubte sempre porto de més que de menys.
Malgrat les meves bones intencions sempre fracasso en l'intent. La meva és la bossa de la Mary Poppins, on pots trobar qualsevol extravagància inimaginable. Molta burleta me'n fan, però en cas de necessitat saben on recórrer.
Tantes coses inútils a la vida de les que no ens en sabem desempallegar. Converses poc interessants, persones que no ens aporten res, mentides que ens empassem, falsedats que escampem. Ens carreguem d'obligacions, de deutes, de promeses irrealitzables, de relacions que no ens omplen i fins i tot ens ofeguen, o de soledat que pot ser pitjor càrrega.
Tipa de la meva naturalesa resistent, reclamo el dret a la fragilitat. Preparats per resistir les pitjors condicions, per treure profit de tot, no ens han ensenyat a fer cas dels detalls insignificants, felices casualitats, persones que apareixen o que retrobem. Massa fàcilment deixem escapar moments extraordinaris.
No sé si apuntar-me a algun curset d'elaboració d'equipatge per aprendre a prescindir d'emocions, sentiments, records i tants d'altres trastos inútils. De moment, la meva maleta seguirà sent excessiva però ben poca cosa al costat de tantes càrregues insuportables.
skip to main |
skip to sidebar
- alatrencada
- Els pensaments i les aventures d'una obrera de l'espectable que viu intensament entre Bcn i Mad. alatrencada@hotmail.com
Arxiu
-
►
2007
(29)
- ► septiembre (4)
5 comentarios:
filleta, sí que estàs transcendental!! Tens tota la raó, però. Sense voler ens anem carregant d'inutilitats que ens fan el viatge més feixuc, i ens impedeixen gaudir a fons de les felicitats efímeres (però necessàries). Llegeix-te la versió completa d'Ítaca de Kavafis i pensa-hi un instant.
A vegades m'enfilo, ja vaig avisar que tendeixo a dramatitzar. Un excés de transcendència per a una nit xafogosa d'estiu...
He fet els deures, he rellegit i hi estic donant voltes:
M'espanta pensar que algun dia em tornaré "persona normaleta". Per ara, les peripècies, les experiències no les canvio per res del món. Encara que algunes no siguin bones.
Les experiències bones et fan feliç, i les dolentes et fan savi(a), i estar bé amb un mateix és una barreja de felicitat i saviesa, no t'has de sentir malament per viure. Vigila amb les nits xafogoses!!
Viure és, entre d'altres coses, lluitar contra els nostres Cíclops, Lestrígons i Posidons.
Certo, certo...
Cap divinitat pitjor enemic que nosaltres mateixos.
No em sento malament per viure. No és fàcil anar a contracorrent, contenta i convençuda.
buf, fer maletes, quina tortura! a mi em passa a l'inrevés, que com que ho allargo fins al darrer minut llavors em deixo de tot.
aixó sí, també la porto ben plena d'inutilitats...
i el que ens deixem o perdem pel camí sempre ens sembla més bonic del que és, perquè ja no és nostre i ja és lluny, i podem idealitzar (gran perill)
afegeixo una cita de la rodoreda: "l'amor, com més lluny, més bonic" (aplicable a tantes coses!)
Publicar un comentario