Últims dies a Barcelona

"L'aventura podrà ser boja, però l'aventurer ha de ser sensat"
Gilbert Keith Chesterton

Aquesta nit agafo un tren que m'allunya gairebé dos mesos de la meva llar i encara no he fet la maleta. No emprenc cap viatge a un país exòtic ni m'espera una tranquil.la estada per desconnectar, marxo per motius laborals. Arriben les vacances i jo començo a treballar, com sempre al revés del món.

De nou sarsuela. Res tindrà a veure amb l'aventura madrilenya que vaig viure amb la meva amiga nostàlgica l'estiu passat. Algun dia escriurem un best seller súper-vendes: "Un estiu a Madrid" Les peripècies de Carola i Merche en el seu periple zarzuelero.

Tinc ganes de marxar però també em fa pena, sóc així, sempre sentiments ambivalents. Hauria d'estar fent bots d'alegria perquè vaig a treballar amb un director molt bo, en un bon teatre, en bones condicions... Ja tinc amics allà i sé que m'ho passaré molt bé. És la feina que m'agrada però em costa allunyar-me de la ciutat i la gent que estimo.

L'any passat vaig protagonitzar uns comiats dramàtics, com si me n'anés per tota la vida. La meva sensació no era gaire equivocada perquè a la tardor vaig decidir deixar el meu colomar i engegar la meva feina a l'escola de música per intentar viure només del cant. I més o menys vaig sobrevivint, entre allà i aquí, és aviat per fer balanç o per tirar-me enrera.

Aquesta vegada vull marxar sense llàgrimes i visc intensament els meus últims dies a Barcelona. Una xerrada a tres després d'un bany noctàmbul, un passeig per la ciutat amb immillorable companyia, una trobada amb la confessora, un sopar memorable amb els amics, bici, mar i família.

El majordom i la brasilenya m'esperen i no dubto que Madrid em tractarà bé. Espero viure moltes aventures aquest estiu a l'Español i poder-vos-les explicar. Fins aviat.