jueves, enero 25, 2007

Prurigen no identificat


"No canviïs la salut per la riquesa, ni la llibertat pel poder"
Benjamin Franklin

Em desperto a quarts de 7h, cosa ben estranya perquè si puc mai obro els ulls abans de les 9h. Dec tenir ganes de fer pipí. Quina mandra deixar l'escalforeta del llit per anar al lavabo que està a l'altra punta de la mansió, sempre hi vaig a les fosques per no desvetllar-me. Aaaaiiiisss, quina picor més espantosa! M'estic gratant amb desfici. Faig un salt i corro cap al mirall on contemplo horroritzada el per què del meu sobtat despertar: una granissada rosada amb grans relleus esculpeix el meu cos.

No és un malson i no és deliri febril causat pel meu virus ianqui! En aquests moments de caos s'agraeix tornar a viure al niu familiar. Sense manies desperto la meva mare i amb els escarafalls que faig aviat tots els habitants de la casa i el veïnat seran espectadors de la meva mutació alienígena. La meva progenitora no s'espanta de l'extraterrestre que parla amb la veu de la seva filla. Amb una calma pròpia de la seva dilatada experiència diagnostica que es tracta d'una al.lèrgia, em fa empassar una pastilla, crida un taxi i se m'emporta a l'hospital.

El jove metge d'Urgències porta tota la nit de guàrdia i no està per hòsties. Malgrat això es fa el simpàtic mentre observa amb poc interès el meu cos despullat farcit del que ell anomena pàpules pruriginoses. Em punxa una dosi de Polaramine de cavall i al cap d'una hora llarga quan la picor i els relleus rosats van minvant m'envia a casa sense importar-li no haver-ne identificat la causa.

Quina merda de virus he enxampat que a sobre em provoca una desconeguda al.lèrgia! Quatre llagrimetes per lamentar la meva dissort i m'adormo al sofà en un intent fallit de lectura, medicina espiritual sense efectes secundaris greus. El xeringasso d'antihistamínic és tan potent que em té dos dies dormint a tota hora.

La desaparició de les erupcions rosades i de l'amigdalitis amb guarnició d'aftes coincideix amb l'arribada de la meva reinserció laboral. Quina felicitat interpretar el paper de persona normal a la vida quotidiana alternant amb el de bruixa oriental d'assajos i funcions. Demà anem de bolo cap a la terra de les sabates i a tot arreu anuncien un fort temporal cap allà baix. Quina por em fa Renfe, quatre flocs de neu i l'arribada de la troupe japonesa perilla. Espero que les baixes temperatures almenys desmotivin una reaparició del meu alien al.lèrgic.

Disculpeu el toc gore d'aquests darrers post. No penso tornar a parlar de pus, ni de llagues, ni de fongs, ni fastigoses erupcions cutànies. L'obrera de l'espectacle ha decidit no emmalaltir mai més.

4 comentarios:

el paseante dijo...

Carai noia, quina temporada de mala sort! A veure si s'acaba d'una vegada.

Que vagi molt bé per la terra de les sabates (te'n vas a la Xina???).

Hanna B dijo...

ai ai aiii cuida't!! quina ràbia les alèrgies a no se sap què, espero que aquesta fugi ben lluny... sort amb l'espectacle!!

alatrencada dijo...

Me'n vaig a una ciutat del Japó on es menja gachamiga, triguico, zarangollo o gazpacho a la manchega...

Alguna d'aquestes exquisitats despertarà el meu alien?

Anónimo dijo...

Tranquil.la pel gore. L'altra dia, un es va passar el dinant relatant les seves experiències quan treballava a urgències d'un hospital.
Ara està plovent cap on vas tu. Almenys això diuen per la tele