sábado, marzo 10, 2007

Eventual agonia


"¿Por qué justo a mí tenía que tocarme ser yo?" Felipe (Mafalda)
QUINO - Joaquín Salvador Lavado

L'obrera de l'espectacle se'n torna a Madrid a fer de puta.

Va valer la pena fer aquella trucadeta al Tros de pà de l'adjunt de direcció. No buscaven set nenes moníssimes de les que t'aixequen la pota passada l'orella, volien set prostitutes a escena "Una alta, una baja, una gorda, una flaca, una vieja, una fea y una guapa. Tú tienes muchas posibilidades." No em vaig veure en cor de preguntar en quina categoria estava nominada...

Vaig fer un bon càsting i una setmana més tard Herr Direktor m'insinuava que estaria en el seu projecte. Però dilluns passat al migdia començaven a trucar als afortunats guanyadors i jo estava sense notícies de Macedònia. L'agonia era compartida amb l'Emperador que també esperava telefonada de Madrid. Estàvem a la ciutat del Vallès i teníem tota la troupe japonesa pendent dels nostres mòbils. Riiiiiiiiiing! Gran expectació! No, no trucaven del teatre, era tal o qual company madrileny que ja sabia si SÍ o si NO. Em moria de ganes de marcar el telèfon de l'Español teatre, preguntar i sortir de dubtes, però quina funció més penosa faria si la resposta era negativa!

M'havia de concentrar en la meva Bruixa i no hi havia manera d'oblidar-me'n de Madrid i del fotut càsting! Per canviar el tema de conversa, només em va quedar l'alternativa de fer entrar als camerinos un ram de flors acompanyat del seu comprador. Amb ell i el cansament post-funció amb l'afegit del neguit del dubte macedònic me n'anava a sopar.

El meu eventual va triar un dia molt oportú per donar-me porta i vaig reaccionar tan civilitzadament que fa fàstic. D'on he après a somriure quan em donen carbassa? Serà que és un color que m'agrada molt. Fins i tot li hauria pogut agrair el detall de prendre la iniciativa, a una "sufridora" li hagués costat molt tallar una relació descafeïnada que tampoc em satisfeia. El "Un, dos, tres" ens ha fet molt de mal a la nostra generació racional i resignada. Com m'hauria agradat muntar-li una escena de diva abbandonata. Totalment imperdonable no haver-li fotut les flors per barret, això sí que hauria estat un digne final!

Compuesta y sin novio.

Dimarts a mitja tarda rebia la trucada que posava punt i final a la meva agonia. Quan estàs preparada perquè et toqui una del 99% de les tapes de iogurt sense premi, no saps què respondre a la remaleïda trucada del SÍ!

8 comentarios:

Emily dijo...

L'hi haguessis fotut les flors pel cap! hem de tornar totes a ser dives, i deixar de somriure educadament, i com Bette Davis, apagar la cigarreta al pot del desmaquillant.Sort.

Anónimo dijo...

Espero que et truquin!

alatrencada dijo...

Quanta raó tens Emily. Quin momentazo pel.liculero hauria estat tornar-li les flors amb un irònic "moltes gràcies". També les podria haver llençat a la paperera de camí cap a casa. Però no ho he fet, elles pobretes no tenien la culpa de res. I a mi no m'agrada ser rancorosa.

Marta, ja van trucar, i va ser per dir-me que m'agafaven! Demà me'n vaig a Madrid i encara no he fet la maleta. Quina mandra... Benvinguda al carro itinerant blogosfèric de l'obrera de l'espectacle.

Unknown dijo...

A veure si et fan un toque... una abraçada des de Tarragona ;-)

Anónimo dijo...

No tirem res perquè temem que a sobre, després, ens tractin de "pobretes", de paranoiques i tota una llarga llista d'adjectius. Clar que nosaltres tampoc els sentim, són els seus amics els pacients oients, i que sempre els felicitaran per la decisió presa. Així que per posar-li salsa, unes flors al cap em semblaria d'allò més divertit.
Sé d'un, que al ser deixat, va tirar-li a la noia un bitllet de 1000. Intrerpreta'l com a pagament del temps de relació jaja. Perquè ells també tenen dret a ser divos. I que deixats i deixades hi ha a totes bandes.
Mira, ja que et planten, doncs millor amenitzar-ho. i SEMPRE, SEMPRE arriba algú millor. Ningú és imprescindible. I no ha de ser, doncs res. Fora dolenta, fora del ventre (ho diu el refrany, tampoc és cap al.lusió personal).
I bé, que ara tot pot semblar un drama, però amb el temps pots trobar 1.000 motius per agraïr el fi de qualsevol relació. Riuràs dels bons moments passats. I lamentaràs no haver-li llençat les flors, perquè seria una bona anècdota.

Joana dijo...

Escriu des de Madrid... a veure que s'hi cou.
Que tinguis sort!

el paseante dijo...

Jo crec que només pots entrar en dues categories: una alta o una guapa. Però aquests madrilenys són rarets amb el tema de l'atractiu físic i adoren la Belén Esteban, la Pantoja, la Obregón...

Així que si et classifiquen en una altra categoria, no t'ho prenguis malament.

Molta sort a Madrid. I escriu al blog!!!

Hanna B dijo...

ai, maleïda dignitat, a mi tambe em surt sempre quan menys caldria... casu'm amb el papetu aquest mira que dur-te flors i després pretendre plantar-te... casi que millor que ho rebessis amb un somriure, sclar que al damunt es deu haver pensat que ho ha fet rebé, aixx
enfins, endavant alatrencada, fes de puta i disfruta (!!! :))