"M'exalta el nou i m'enamora el vell"
J.V. Foix
Just una setmana després del dia de l'agonia l'obrera de l'espectacle i la seva maleta amb un vol d'oferta arribaven a la capital del reino per començar els assajos de la Macedònia.
Fins a últim moment vaig apurar la mudança. Quina mandra deixar la meva plàcida vida barcelonina, les classes de dansa-jazz, les visites a la quiropràctica, la piscina, el mar i les passejades en bici... I més complicat em resultava deixar penjades dues corals que dirigia des de feia molt poc i ingeniar-me-les per aconseguir permís per acabar la gira del musical japonès. Els meus pares van voler repetir per 3a vegada en l'última oportunitat de veure la seva filla Bruixa en acció. Funció polèmica al feu saragossà de la Costa Daurada que va provocar un parell de cartes al diari en protesta perquè pretenien que la féssim en castellà.
Acostumada a les meves escapades artístiques poc escaient era muntar un drama abans de la partida. Però malgrat l'alegria de la nova aventura em costa dissimular la tristesa de la previsió de llarga temporada fora. Pocs dies per resoldre temes pendents i acomiadaments. Des de la recollida d'objectes perduts als àpats amb immillorable companyia: els ulls blaus de la meva germana que coneixien l'amic passejant, el sopar japonès amb la nostàlgica i el noi del maig, visita a l'assaig del musical del professor Penyacarbassa amb dinar mexicà, a la iaia i a l'Ismael a cals tiets cangur.
El sopar organitzat dissabte dia de Barça-Madrid va tenir força èxit, és l'avantatge de tenir amics poc futboleros. L'actor i el músic només arribar van fer comunicat oficial: "Últim sopar-de-comiat al que assistiran!" Entenc que estiguin farts de les meves anades i vingudes i de retrobaments de llagrimeta... La propera vegada només vindran si convido jo. El Barça empatava a 3 amb l'equip blanc. Els ho agraeixo molt, amb una victòria em buscaria enemics i una derrota hauria estat una aterrada molt humiliant per a una catalana blaugrana.
L'aventura tindrà bons i mals moments. Sembla que tinc bones cartes, no serà difícil guanyar aquesta partida!
J.V. Foix
Just una setmana després del dia de l'agonia l'obrera de l'espectacle i la seva maleta amb un vol d'oferta arribaven a la capital del reino per començar els assajos de la Macedònia.
Fins a últim moment vaig apurar la mudança. Quina mandra deixar la meva plàcida vida barcelonina, les classes de dansa-jazz, les visites a la quiropràctica, la piscina, el mar i les passejades en bici... I més complicat em resultava deixar penjades dues corals que dirigia des de feia molt poc i ingeniar-me-les per aconseguir permís per acabar la gira del musical japonès. Els meus pares van voler repetir per 3a vegada en l'última oportunitat de veure la seva filla Bruixa en acció. Funció polèmica al feu saragossà de la Costa Daurada que va provocar un parell de cartes al diari en protesta perquè pretenien que la féssim en castellà.
Acostumada a les meves escapades artístiques poc escaient era muntar un drama abans de la partida. Però malgrat l'alegria de la nova aventura em costa dissimular la tristesa de la previsió de llarga temporada fora. Pocs dies per resoldre temes pendents i acomiadaments. Des de la recollida d'objectes perduts als àpats amb immillorable companyia: els ulls blaus de la meva germana que coneixien l'amic passejant, el sopar japonès amb la nostàlgica i el noi del maig, visita a l'assaig del musical del professor Penyacarbassa amb dinar mexicà, a la iaia i a l'Ismael a cals tiets cangur.
El sopar organitzat dissabte dia de Barça-Madrid va tenir força èxit, és l'avantatge de tenir amics poc futboleros. L'actor i el músic només arribar van fer comunicat oficial: "Últim sopar-de-comiat al que assistiran!" Entenc que estiguin farts de les meves anades i vingudes i de retrobaments de llagrimeta... La propera vegada només vindran si convido jo. El Barça empatava a 3 amb l'equip blanc. Els ho agraeixo molt, amb una victòria em buscaria enemics i una derrota hauria estat una aterrada molt humiliant per a una catalana blaugrana.
L'aventura tindrà bons i mals moments. Sembla que tinc bones cartes, no serà difícil guanyar aquesta partida!
3 comentarios:
Agreixes que el Barça no guanyés al Madrid??? Comences a tenir síndrome d'Estocolm noieta.
Fes bondat a la capital de l'imperi i no acudeixis a les manis del PP, encara que t'enamoris de la seva gavina.
Molta sort.
ole ole!!! es molta casualitat que sempre acabis a madrid? es el destí que t'hi vol? en tot cas que vagi molt bé aquesta nova temporada, i que tornis ben triomfant!!!
He trobat un blog on es comenta el tema del castellà/català per la funció de la costa daurada.
http://www.e-dazibao.com/criterio/archivos/002081.html
Publicar un comentario