D'agost

"Si surt, surt. Si no surt, cal tornar a començar. Tota la resta és fantasia."
Edouard Manet

I es va acabar la Macedònia. Vaig quedar-me uns dies a la capital del reino per acomiadar-me de la meva puta amb tranquil.litat i patir en solitari la depressió post-espectacle. L'única pressa d'aterrar a Barcelona: no exhaurir el termini per sol-licitar la prestació d'atur.

Quina alegria retrobar-me amb la gent que estimo, el mar, la bici, la meva rambla i... la cua de l'INEM. Un empleat amb poques ganes de treballar en mes d'agost em feia un dur interrogatori sobre les meves aptituds laborals. La seva intenció era trobar-me feina. Gràcies! Dubto que em truquin per a un bolo o un càsting, encara em tocarà pringar... Li hauria d'haver dit que només serveixo per cantar la Mimí i a l'Scala de Milà. Però tonta de mi, vaig cantar la totalitat de les possibilitats artístiques de l'obrera de l'espectacle.

Mentrestant assajava un bolo (en negre, s'entén) que vaig aconseguir trucant a una persona que detesto. Super cutre! Només vaig pregar perquè cap pijo del públic de Cap-Roig em reconegués amb aquell mono blanc estil chapapote i els cabells tenyits de negre amb un esprai del "Todo a 100".

I després què? Proposta inesperada dels ulls blaus de la meva germana per marxar de viatge exòtic. Dit i fet. On anem? Alguna oferta? Cap a Egipte falta gent!