Pepito

"Dicen que el hombre no es hombre mientras no oye su nombre de labios de una mujer"

Antonio Machado

Benvolguts amics,

Us comunico oficialment que a partir d'avui, la meva parella, en Manel de la Costa Brava, altrament conegut com a Simsà, passarà a ser referida com a JOSEP.

A què es deu aquest canvi?

- No he canviat de parella.

- Tampoc és per aconseguir regals el dia 19 de març.

- La raó és que el seu nom autèntic és Josep Manel.

Familiarment i per amics d'infància és conegut pel seu primer nom, i a la feina i en cercles d'internet pel segon. Després de portar dos anys i tres mesos de relació, hem arribat a la conclusió que tot i l'embolic que pot suposar, el millor és que l'equipari en el tracte a família i amics d'infància. Així que d'ara en endavant, quan parli de Josep no es confonguin que no l'he canviat.

Fa mig any que família, amics i coneguts dels ulls blaus de la meva germana rebíem aquest correu electrònic. Encara ara riem, per la notícia i pel mètode d'anunci. No pot ser tan fàcil canviar-li el nom a una persona. Tot són confusions. Passa el mateix que quan canvien el nom d'un carrer o d'una parada de metro. La gent acostuma a anomenar l'antic i resulta molt estrany utilitzar el nou nom. Quan la Blue eyes ens parla del seu amor, la pregunta és inevitable "Quin Josep? Ah, el Manel!"

La meva colla d'amics és especialista en rebatejar els nous personatges que van apareixent. No hi ha escapatòria. Els presentes algú i en poca estona ja tenen l'estudi fet i el mote decidit. Així que tant els fa si es diu Josep o Manel, sempre serà en Simsà.

A casa el tema s'ha complicat amb l'arribada d'un nou inquilí als dinars de diumenge. Resulta que el noviet de la petita d'ulls castanys també es diu Josep. Bé, exactament es diu Josep Maria, però a la nena no li agrada i li ha escapçat el Maria... Així que ara tenim el Josep de l'una i el Josep de l'altra! (Quin altre Josep? Ah, el Manel!)

És molt útil perquè així mai t'equivoques quan els demanes que et passin la sal. Ja se sap que de "Joseps, Joans i ases n'hi ha per totes les cases". Espero que algun dia interpretaran per a la seva cunyada artista aquest famós duo:

Eran dos tipos requetefinos,
eran dos tipos medios chiflaos,
eran dos tipos casi divinos,
eran dos tipos desvarataos.

Si se encontraban en una esquina
o se encontraban en el cafe,
siempre se oía con voz muy fina
el saludito de Don José.

Hola Don Pepito.
Hola Don José.

Pasó usted por mi casa?

Por su casa yo pasé.

Vio usted a mi abuela?

A su abuela yo la vi.

Adiós Don Pepito.

Adiós Don José.

Ara estic una mica nerviosa. Temo conèixer el Pep, Josep, Pepe, Joseba, Giuseppe, Yuseph, José, Jose o Joselito... que ha de ser l'home de la meva vida.