miércoles, julio 26, 2006

L'escapada

"Paciència: forma menor de desesperació disfressada de virtut"
Ambrose Gwinett Bierce


Parèntesi de dos dies de vida madrilenya. Massa forta la temptació de reveure el mar i massa car el pont aeri comprat a última hora. Així que anada i tornada en tren nocturn: 39 hores a Barcelona que varen ser 42, tres horetes de propina gràcies a Renfe.

Faltaven cinc minuts per les 11h de la nit quan per megafonia se'ns deia que per una suposada avaria el tren arribaria amb retard! L'Oficina de desAtenció al client ja estava tancada i enlloc podies demanar explicacions.

3 hores llargues va trigar el tren que em retornava al meu estiu sec. Un inadequat final als dos dies intensos de família, amics, platja, sol, bici i rambla. Sense ganes de lectura ni de mp3 m'havia d'entretenir observant els més de 60 coreans que inundaven el vestíbul de Sants o intentant entendre la conversa d'uns alemanys d'inter rail que sopaven un trist iogurt.

La indignació popular després d'esperar més d'una hora i de dues acaba fent néixer un sentiment de germanor entre els passatgers que resulta del tot entendridor. El clamor i la impotència fa que les converses brollin espontàniament. Hauríem d'agrair a Renfe l'oportunitat que ens brinda de fer nous amics. Sol.licitada vaig estar amb el mapa del metro madrileny a la mà informant de les rutes més adequades per arribar a diversos llocs de la ciutat o la manera més ràpida d'anar a Barajas.

És curiosa la fauna que viatja pel món. L'obrera de l'espectacle parlava animosament amb unes brasilenyes mentre que era incapaç de dir dues frases seguides als dos rossos de motxilla i iogurt. Algun profit en trec de viure amb una perruquera del país de la samba i de la companyia de l'impressionant Faquir brasileny. Després vaig estar més d'una hora de xerrera amb un noi explicant-nos la vida. No ho dubteu, segur que era gay, tinc un iman jo!

Hora prevista d'arribada a Madrid 8.10h mentre que la gloriosa entrada a Chamartín es produïa a les 11.27h. Vaig marxar sense passar per l'Oficina de desAtenció al client per arribar només cinc minuts tard sense dutxa i sense pentinar.

Faré la reclamació pertinent, espero que em retornin els diners del bitllet. M'haurà sortit molt bé de preu aquesta escapada!

3 comentarios:

Hanna B dijo...

una scapadeta a la xafogor? mira que és dura eh... aquest estiu ens té permanentment suats, ecs!
tres hores de retard són moltes, espero que et retornin l'import del bitllet... i sort que no vas venir en avió!

Colomet dijo...

conec aquest tren!! l'he patit alguna vegada per feina!! Les estacions de tren sempre m'han interessat per la quantitat increïble d'històries heterogènies que emmagatzemen, i més a l'estiu, amb tants turistes en dansa. Aquesta rambla que tant passeges amunt i avall cada dia em sona més...

alatrencada dijo...

La xafogor... és fastigós suar tot el dia però com enyoro la brisa del mar. Fins setembre ni platja, ni rambla... Hauré de fer un intensiu!